Cercador
Larves saltadores. [text no creat amb IA]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Ahir, quan sopava i anava a prendre'm un iogurt, em va sorprendre veure una larva entre les peles de la taronja que m'acabava de menjar, que recordava amb una zona tova a la pell: era un anèl·lid fusiforme blanc, de mig centímetre de llargada si fa no fa, i es movia lentament. Em va sorprendre més que, després de desviar la mirada un moment, per prestar atenció al que mostrava la tele, el cuc ja no hi era; vaig mirar sota les peles però fou debades. Pocs minuts després, inesperadament, quan anava a endur-me la safata a la cuina, el vaig tornar a veure sobre la taula, movent-se amb lentitud... fins que tot d'una va pegar un bot de gairebé mig pam. El vaig agafar i el vaig deixar anar al plat, entre les restes de menjar, que vaig aixafar. Ja a la cuina, quan anava a llençar-les a la galleda de les escombraries, vaig tornar-lo a veure a terra, on havia anat a parar d'un salt. En dur-lo al bany, on el vaig deixar caure a l'aigua del vàter, vaig tenir ocasió de comprovar que era flexible al tacte, però dur: l'estructura anular li conferia resistència, com si fos el popular ninot Michelin; per això no l'havia esclafat.
Aquella capacitat de catapultar-se cap endavant, suposo que amb la compressió i ràpida extensió dels segments posteriors, m'havia sorprès tant que, dues hores més tard, després d'apagar la tele per anar-me'n a dormir, no vaig resistir la temptació d'engegar un moment el portàtil i buscar a Google "larves que salten": es veu que no és cap cosa de l'altre món, i que hi ha diverses espècies de dípters (mosques) que, en fase larvària, salten grans distàncies en relació amb la seva mida. També vaig buscar "larves i erugues" i em va sortir que eruga és el nom que es dóna a les larves de lepidòpters (papallones). Així que, quan era al llit, i per allò de la lliure associació de pensaments quan un vol dormir i mira de no pensar en res, em va donar per pensar en el NipoRepte 429 que, amb el lema "Laberint", oferia com a font d'inspiració la foto d'una eruga de la papallona macaó deambulant per un laberint de tiges de fonoll desproveïdes de fulles i flors. Si considerem que les fulles de fonoll són un dels aliments predilectes d'aquesta eruga, quedava clar que el que mostrava la foto era un fonollar devastat per la seva acció, i malgrat això la majoria de concursants s'havien entestat a veure-hi només delicadesa i poesia, insistint en la bellesa de la papallona en què es metamorfosaria la humil eruga i passant de puntetes sobre la defoliació perpetrada.
Estava cantat que, amb aquestes imatges recents i llunyanes alhora, el pronòstic dels somnis era mogudet, i només hi faltava el context de les paradoxes de Zenó, tractades en el relat concursant al RepteClàssic DCCCXVI, per acabar-ho d'adobar. Les presències fantasmagòriques, en forma de larves i erugues, s'anaven multiplicant en nombre i grandària, tot i que no quedava clar si eren elles que creixien o jo que minvava. D'entrada, una versió molt sui generis de la més coneguda de les paradoxes de Zenó: la d'Aquil·les i la tortuga. En somnis, Aquil·les era l'eruga abans esmentada i la tortuga, la larva, amb la particularitat que, quan l'eruga havia arribat al punt de partença de la larva, aquesta no sols s'havia desplaçat la curta distància pròpia de la seva minsa velocitat sinó que, al final del recorregut, realitzava un salt endavant de longitud igual a l'avantatge inicial, amb la qual cosa no només no escurçaven distàncies sinó que cada cop se separaven més. Aquesta distorsió espaciotemporal em provocava una profunda ansietat i, quan passava d'espectador passiu a protagonista del somni, alternant amb larves i erugues els papers de perseguidor i perseguit, l'ansietat arribava a tal punt que volia cridar però no podia, i de vegades tenia la sort de despertar-me, tot i que la sensació d'irrealitat podia durar uns segons més.
Els dos primers paràgrafs són rigorosament autobiogràfics. El tercer és ficció; no pas perquè no tingui malsons, dels quals sovint em desperto amb taquicàrdia i amarat de suor, sinó perquè normalment, quan em desperto, no recordo què he somiat.
Aquella capacitat de catapultar-se cap endavant, suposo que amb la compressió i ràpida extensió dels segments posteriors, m'havia sorprès tant que, dues hores més tard, després d'apagar la tele per anar-me'n a dormir, no vaig resistir la temptació d'engegar un moment el portàtil i buscar a Google "larves que salten": es veu que no és cap cosa de l'altre món, i que hi ha diverses espècies de dípters (mosques) que, en fase larvària, salten grans distàncies en relació amb la seva mida. També vaig buscar "larves i erugues" i em va sortir que eruga és el nom que es dóna a les larves de lepidòpters (papallones). Així que, quan era al llit, i per allò de la lliure associació de pensaments quan un vol dormir i mira de no pensar en res, em va donar per pensar en el NipoRepte 429 que, amb el lema "Laberint", oferia com a font d'inspiració la foto d'una eruga de la papallona macaó deambulant per un laberint de tiges de fonoll desproveïdes de fulles i flors. Si considerem que les fulles de fonoll són un dels aliments predilectes d'aquesta eruga, quedava clar que el que mostrava la foto era un fonollar devastat per la seva acció, i malgrat això la majoria de concursants s'havien entestat a veure-hi només delicadesa i poesia, insistint en la bellesa de la papallona en què es metamorfosaria la humil eruga i passant de puntetes sobre la defoliació perpetrada.
Estava cantat que, amb aquestes imatges recents i llunyanes alhora, el pronòstic dels somnis era mogudet, i només hi faltava el context de les paradoxes de Zenó, tractades en el relat concursant al RepteClàssic DCCCXVI, per acabar-ho d'adobar. Les presències fantasmagòriques, en forma de larves i erugues, s'anaven multiplicant en nombre i grandària, tot i que no quedava clar si eren elles que creixien o jo que minvava. D'entrada, una versió molt sui generis de la més coneguda de les paradoxes de Zenó: la d'Aquil·les i la tortuga. En somnis, Aquil·les era l'eruga abans esmentada i la tortuga, la larva, amb la particularitat que, quan l'eruga havia arribat al punt de partença de la larva, aquesta no sols s'havia desplaçat la curta distància pròpia de la seva minsa velocitat sinó que, al final del recorregut, realitzava un salt endavant de longitud igual a l'avantatge inicial, amb la qual cosa no només no escurçaven distàncies sinó que cada cop se separaven més. Aquesta distorsió espaciotemporal em provocava una profunda ansietat i, quan passava d'espectador passiu a protagonista del somni, alternant amb larves i erugues els papers de perseguidor i perseguit, l'ansietat arribava a tal punt que volia cridar però no podia, i de vegades tenia la sort de despertar-me, tot i que la sensació d'irrealitat podia durar uns segons més.
Els dos primers paràgrafs són rigorosament autobiogràfics. El tercer és ficció; no pas perquè no tingui malsons, dels quals sovint em desperto amb taquicàrdia i amarat de suor, sinó perquè normalment, quan em desperto, no recordo què he somiat.
Comentaris
-
A vegades[Ofensiu]Prou bé | 12-11-2025
A voltes hi ha somnis que més val no rememorar, encara que jo quan sóc conscient que he somiat "molt" i no sé el què, em fa una certa malícia. Crec que reviure el que has somiat mentre dorms dona més vida a la vida.
Un bon relat que en el últim paràgraf genera un cert desassossec, potser només a mi.
M'ha agradat i ho he fet constar
Amb total cordialitat
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Relat per commemorar les 250000 lectures. [text no creat amb IA]
- Dos i dues. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre LLATINADES. [text no creat amb IA]
- En alemany o en anglès? [text no creat amb IA]
- Inescrutables però escrotables. [text no creat amb IA]
- Havien begut oli. [text no creat amb IA]
- Somriures i somriures. [text no creat amb IA]
- Relat per commemorar les 234567 lectures. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre EL MENJAR. [text no creat amb IA]
- Anacronismes. [text no creat amb IA]
- Relat per commemorar les 222222 lectures. [text no creat amb IA]
- Com les cireres. [text no creat amb IA]
- 20-N. [text no creat amb IA]
- Continuació de "L'amic Ludwig" (12/09/2025). [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre L'HORT DE TARDOR. [text no creat amb IA]