L'ANDRÒMINA

Un relat de: quimmiracle
Quan vaig tacar de sang per primera vegada, ma mare, sense dir res, se’m va quedar mirant amb maldissimulada satisfacció i orgull. Al cap d’uns segons de silenci etern, i per sorpresa meva, em va demanar que l’acompanyés a prendre el tradicional te de cada divendres a ca l’àvia Ïna junt amb les tietes Iona i Sió.

Ara que ja has deixat de ser una nena, Hortènsia, has de conèixer les tradicions i els costums de les dones de la nostra vella família. La vida és dura. I ho és encara més per a nosaltres perquè no te’n pots refiar mai de ningú, i dels homes encara menys!. D’ara en endavant, doncs, caldrà que treballis al màxim les teves potencialitats per arribar a ser, absolutament i en tot, autosuficient. Nosaltres t’ajudarem tant com puguem, no et preocupis!

Estava il·lusionada i encorreguda alhora. Era conscient que havia deixat enrere la infantesa i estava entrant en un món nou que, encara avui ja al segle XXI, era ple de perills i discriminacions per a dones com nosaltres.

Primer de tot cal que tinguis l’andròmina. Totes en tenim la nostra i tu n’has de tenir-ne una, de pròpia. Sense ella mai no seràs una dona completa i dependràs dels altres!

I tot seguit es van posar a discutir sobre si seria millor comprar-la per catàleg o cridar la cosineta Txell, que muntava reunions d'aquells on es venien des de pots de plàstic fins a bijuteria fina, perquè m’assessorés en aquesta trascendental elecció. Finalment totes vam acordar que això millor que quedés en família i davant meu van trucar-la per quedar dissabte al vespre.

El mostrari era ampli i variat. N’hi havia de totes les mides, colors i textures. La mama em va dir que l’important és que fos més aviat gruixuda per aguantar-la bé entre les cuixes i més aviat llarga per poder agafar-la amb els braços ben estirats. La tieta Iona, per la seva banda, opinava que més valia comprar-ne una de bona i grossa perquè m’hi anés acostumant a la mida “estàndard”. I l’àvia, somrient i múrria, va sentenciar que triés la que triés havia de poder dur-me al setè cel.

Al final vaig decidir i escollir. Davant de la mirada atenta de totes elles i acompanyada de les seves felicitacions per la tria feta, me la vaig col·locar a
l’entrecuix notant d'immediat una plenitud –composta d’emoció i d’èxtasi embargador- quan tot just va començar a vibrar rítmicament.

I, orgulloses, totes les dones de la família vam anar enfilant la balconada, oberta de bat a bat a la lluna plena, muntades en les nostres escombres.

Comentaris

  • Molt bon relat!![Ofensiu]
    bloodymaruja | 21-05-2012

    Boníssim i divertit relat amb moltes lectures que m'ha entusiasmat. Va directe als meus favorits.

  • L’he llegit i rellegit...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 06-06-2011 | Valoració: 10

    L’he llegit i rellegit i, en cada lectura he assaborit el teu relat amb més fruïció. Sabia, sabia que ens amagaves alguna cosa i, encara que en comentaris de més avall he vist que ho van intuir, jo he de reconèixer que no vaig ser capaç de fer-ho. Si dic que no vaig ser capaç, és perquè ja l’havia llegit i avui l’he buscat de nou.
    Un bon relat, quimmiracle, un bon relat!
    —Joan—

  • Bona aquesta[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 16-02-2011

    molt ben portat el ritme del relat i molt ben amagada la veritable història que llegim fins el final, tots creguts que tiraves per un camí, i has triat la sorpresa, felicitats.
    Diria que aquesta frase "...i tu n’has de tenir-ne una, de pròpia." no està ben construïda, diria que no cal la coma, i diria que es més correcte si dius ...i tu has de tenir-ne una... però són coses banals. Molt original i ben portat relat.
    Felicitats

    Ferran

  • Molt divertit[Ofensiu]
    Frèdia | 04-02-2011

    Ja des de la invitació a prendre el te que m'ho he imaginat: aquestes són bruixes. Tot i així, el relat està escrit per enganyar el lector, per fer-li pensar que no es tracta d'una escombra l'andromina que necessita l'Hortènsia. M'ha agradat aquest enginy per no revelar la veritat fins al final. Bona estructura i un estil molt àgil. Felicitats!

  • Felicitats[Ofensiu]
    Lluna_Negra | 04-02-2011

    per fer-nos caure en el parany i fer-nos riure amb el final!! Genial!!

  • Fer riure és important[Ofensiu]
    Illadestany | 02-02-2011 | Valoració: 10

    Lúdic i molt divertit. Bo, el doble joc, així com l'escena familiar femenina.

  • M'agraden[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 02-02-2011

    els relats amb mala dea. I el teu en té molta.

    Ben portat el joc de l'equivoc, ens fas pensar en el què no és i ens treus un somriure còmplice.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: