L'amor té química?

"Ella i jo tenim química", "Entre aquesta parella hi ha química"... són expressions comunament utilitzades per tots nosaltres, però, què hi ha realment darrera d'aquestes maneres de parlar? Aquest article no pretén donar una explicació raonadament científica al fenomen amorós amb alguna teoria gastada o sobradament coneguda per tots, aquest escrit vol anar més enllà. Si s'associa l'amor amb la química és perquè realment s'origina un canvi químic en el nostre cervell quan ens enamorem, i això m'ha fet arribar a un seguit de conclusions que redacto a continuació.

L'amor o enamorament envers alguna persona és el sentiment que resulta del fet de sentir plaer o benestar al estar acompanyat d'aquesta persona en concret. No és res més que una descàrrega d'endorfines al nostre cervell la que ens fa associar l'amor a aquesta sensació plaerosa que ens comunica una determinada persona; la seva companyia, la seva conversa, les fantasies on ella hi és present... sí, la seva sola presència. La nostra naturalesa hedonista ens fa buscar la companyia de la persona en qüestió seguint un impuls primari i egoista que no és una altra cosa que l'amor. Quan aquesta presència manca no ens sentim bé, tenim "mono", trobem a faltar les endorfines rodant pel cervell i el nostre cos reacciona un altre cop egoistament per fernos-ho notar, patim dependència emocional.

Ja n'hi ha prou de mitificar i sacralitzar l'amor! L'amor és la droga més dura, és compartir egoisme. Aquest sentiment ens fa treure el pitjor de nosaltres mateixos amb la fi de satisfer la nostra cerca del plaer. No us enganyeu; fins i tot els gestos més bonics que s'arriben a fer per amor (per no parlar de les bogeries que també es poden dur a terme en el seu nom) no tenen una altra finalitat que la de retenir al nostre costat a la persona que ens fa sentir bé, fent-la sentir bé a ella... per fer-nos sentir bé a un mateix. Aquest anhel de possessió és egoisme pur i dur a un nivell rematadament inferior, ni tant sols els animals són capaços de portar a terme "animalades" similar per satisfer els seus instints més primaris. L'amor és la peça més gran de l'engranatge del nostre hedonisme i alhora un pal entre les rodes de la nostra evolució personal.

Pot ser que us semblin exagerades les meves opinions sobre aquest tema, però la veritat és que, encara que coneixem l'origen químic dels nostres sentiments o els seus mòbils purament egoistes, tots ens enamorem, realitzem grans gestos o pitjors rucades per amor, i patim dependència emocional. Al cap i a la fi només ens ho volem passar bé, gaudir... i un article com aquest no ens prendrà les ganes de viure l'amor plenament.