L'ambició dels somnis

I qui diu que una figura, ni que sigui de Buda, doni serenitat?

Els somnis crec que són meravellosos pel que tenen de somni, d'irreal, de foll, de incongruent. I la realitat si ens cau, penso que és per la deixem que caigui. La realitat és el somni d'un somni. Tan absurda com la vulguem construir o amb tan sentit com li vulguem donar.

Què fem amb les nostres percepcions? Les hi donem forma a través del nostre pensament. Per tant som amos i senyors de la realitat.

No creus Marta?

T'agraeixo sincerament el teu comentari a les culleres,

Jordi.

P.D.
Em resulta difícil de creure que reflexions com les que fas tu surtin d'una persona tant jove. Inversemblant però cert.

la millor solució per als problemes és deixar-los, i aprendre a viure amb ells, llavors, deixen de ser problemes, amb això un bon relat que dóna a molta reflexió.

... quin és aquest color que tant ens preocupa i ocupa? To i que aquí no et refereixis a la mort.
Ets en una piscina, en un spa? Tancar els ulls és un acte d'intimitat, per pensar, relaxar-te trobar-te, guanyar un bri de temps o deleitar-te veient les mil i una figura que és formen rera la parpella!!
Gràcies Marta per seguir escrivint o escrivent (no aconsegueixo recordarme'n), i venir a visitar-me. Tots enim altres activiats i darrerament ha decaigut una mica la nostra vida social a R.C, però aquí estem, de tant en tant entro i miro l'inici, el passo varis folis enrere a veure si hi han el aque segueixo habitualment, sempre s'escapa algú...
Un peto i que vagui molt bé aquest 2on de bachiller, la meva filla fa primer i les coses han canviat molt de la E.s.o, quan trevallava entre setmana i el finde el tenia lliure.
Anna

No es pot dir gaire res en relació al teu escrit sense utilitzar les mateixes paraules amb què l'has construït. És un text curt, però dens; molt reflexiu i poc arrelat a un sòl narratiu ferm. Això té l'inconvenient que és més ambigu, i més complicat de desxifrar; però també té l'avantatge que pren més llibertat per dir coses que no podria dir a través d'una narració convencional.

M'ha cridat l'atenció el concepte de l'harmonia, que a l'obrir els ulls es trenca, "cau", com una màscara, una aparença que es perd quan es deixa l'estat oníric. M'agrada interpretar-ho com aquella decepció, des de les expectatives, a allò que trobem en la realitat. Tot ho veiem com ho volem veure, però hi ha un component d'imperfecció afegit.

M'ha agradat molt, té molta força!

Alex.