L'aixecament de cubata de els mosques

Un relat de: Societat Anònima
Llegeixo el següent al diari ARA:

“Un estudi que publica avui la revista ‘Science’ demostra que com menys èxit sexual tenen les mosques més atracció senten per l’alcohol. “Sabíem que l’ambient i els factors socials afecten el consum de drogues en humans, el que volíem saber és si podíem reproduir aquest fenomen en la ‘Drosophila melanogaster’ (la mosca de laboratori)”, explica Ulrike Hberlein, un dels investigadors de la Universitat de Califòrnia que ha participat en l’experiment.En l’estudi, els científics van dividir les mosques en dos grups. Els mascles d’un dels grups van estar durant quatre dies envoltats de femelles disposades a mantenir relacions sexuals. Els mascles del segon grup van conviure els mateixos dies amb femelles que no volien saber res d’ells. Després, els científics els van donar a triar entre dos aliments, un remullat amb etanol (alcohol) i l’altre no. El grup de mascles que no havia lligat es va llençar a l’aliment impregnat amb l’alcohol”.

Si heu llegit articles meus antics, veureu que m’encanten aquests estudis que publica el diari ARA. És molt curiosa la relació que estableixen entre humans i animals. En l’estudi d’avui s’assegura que les mosques que no lliguen, practiquen alguna cosa semblant a l’aixecament de cubata. Desconec si també passen per les fases “exaltació de l’amistat” o “cants regionals”.

Tot i així, ara finalment entenc el perquè de les mosques colloneres de l’estiu. El problema és que “no han pillado cacho” i estan deprimides. I, clar, com “La casita blanca” va tancar, es troben orfes de plaers mosquils. Resultat: van bodatxeeees, bodatxeees, hip, del tot.

Algú dirà que, quan les veus a totes juntes al costat d’una tifa de gos, allò deu ser un “botellón”.

Suposo que també existeix aquella mosca pesada que a les quatre de la matinada agafa a l’única ànima del bar disposada a escoltar les seves tristeses i que acaba dient: t’egstimoooo molt, tio. T’egstimooo moooolt. Tanmateix, el pitjor de tot podria ser la presència d’una mosca disposada a cantar la punyetera cançó d’Amaral: sin ti no soy nada. Allò podria provocar l’autocombustió de la nostra civilització.

Comentaris

  • Mosques i humans[Ofensiu]
    qwark | 31-03-2012

    Molt curiós aquest estudi sobre les mosques èbries. Com que a mi m'agraden molt les investigacions sobre temes novedosos, si no et fa res apuntaré dos temes dels quals no parles i que crec que serien de gran interès:

    1. Com van aconseguir que el primer grup de mosques femelles estiguessin disposades a mantenir relacions sexuals?

    Suposo que t'hauràs adonat que, si els estudis en mosques després tenen aplicacions en humans, aquest punt interessaria a molts humans mascle.

    2. Has dit que les mosques mascle que no havien lligat es llençaven sobre l'alcohol però jo he pensat també en les mosques femella del grup, després de quatre dies de suportar tot de moscots pesats. Sobre què es van llençar elles, un cop alliberades?