LABERINT

Un relat de: berguedana
Vas anar a la festa amb l’Agnès. Ella s’havia enamorat bojament de tu aquell dimarts de primers de setembre, quan va venir a desar la roba al pis d’estudiants que compartíeu. No va poder evitar parlar de tu a les seves amigues íntimes i una d’elles, l’Ester, tampoc va poder evitar conèixer-te perquè tot el que li havia explicat l’Agnès de tu era bonic: “Molt divertit, sempre sap fer riure a la gent. Actiu. Mai no deixa de cantar les cançons que van sonant en el seu spotify i dóna una frescor al pis que es nota quan en marxa” I clar l’Ester, que envejava l’Agnès per poder compartir la teva companyia, et va tirar l’ham. I t’hi vas enganxar com si portessis tota la cola del món al damunt. No vas saber mai dels sentiments de l’Agnès perquè vas quedar corprès de la seva millor amiga com per art de màgia.
La màgia és en el fil que pendula damunt teu, del que penges i et fa moure com jo vull. Ets un titella de la deessa de l’amor, Venus em dic. Tu ets com molts dels humans que faig apropar o separar, casar-se o divorciar-se, atraure’s o detestar-se fins l’infinit...
I així va ser com l’Ester es va instal•lar al teu cor i més tard, al pis que vàreu compartir com una parella de fet. I el foc que va unir les vostres mirades, els vostres cossos i les vostres vides es va apagar el dia que ella va llençar el seu dard cap a un metge amb el qual feia moltes guàrdies en aquell hospital tan freqüentat de les afores de la ciutat. El metge va deixar dona i fills per seguir el fil de la que havia estat fins al moment la teva estimada. Però la separació no va ser traumàtica perquè tu també vas reconèixer que el foc s’havia apagat. Tot i passar el teu dol, vas obrir la porta a noves relacions.
Quan vas conèixer l’Anna vas pensar que no havies estat enamorat mai perquè en aquell moment la passió era tan gran que t’omplia, fins i tot, de temor, de temor de perdre-la. Al cap de dos anys aquest temor de perdre-la es va transformar en temor de què no marxés mai del teu costat. Vas ser molt enginyós, un gran estratega, per fer que ella mateixa t’anunciés la separació. Et va dir precisament les paraules que li volies pronunciar a ella i no podies per temença dels teus penediments. Volies arribar a tenir un cor i un cap lliures de tot. I així va ser com vas tornar a passar un dol força estrany. L’alegria de la llibertat et va fer esborrar escenes i et va fer apropar a d’altres éssers però amb la mala fortuna que sempre ensopegaves. Quan una noia t’agradava, ella no estava per la feina i de vegades s’enamoraven noies de tu amb tanta força que semblava que portessis un imant al damunt. Un imant equivocat: atreia qui tu no volies atreure. I encara estàs sol. Depens dels fils que s’entortolliguin amb el teu però pensa que jo, Venus, sóc poderosa i en qualsevol moment et puc fer embolicar amb un fil que tu no has buscat o bé te’l puc tallar amb tisores, com fan actualment empresaris quan no volen treballadors, o polítics quan volen minvar sous... Jo tinc el poder de tots els titelles que es mouen pel món i de segur que n’hi ha que estan molt satisfets del fil al qual els he unit però n’hi ha que sort que no em coneixen perquè aquesta cara que tinc tan bonica me la farien a bocins.

Comentaris

  • un relat bonic[Ofensiu]
    liudmila | 20-02-2014

    de la vida i els seus fils d'amor...

  • mar - montse assens | 11-02-2014

    seria fascinant i increïble que algú pogués moure'ns els fils... tot i que, l'amor és realment això, una capsa tancada on hi entrem amb els ulls clucs...

l´Autor

Foto de perfil de berguedana

berguedana

72 Relats

135 Comentaris

47710 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
La meva afició per l'escriure ve de l'ensenyar a escriure.
M'he jubilat aquest curs després de treballar 42 anys de mestra.