Cercador
LA VINYET
Un relat de: jomagiLa Vinyet (*)
Tenia trenta-vuit anys, caminava per carrers de Barcelona com qui recorre un laberint sense fil. Les botigues de l’Eixample exhibien maniquins amb somriures perfectes i roba d’última moda, mentre ella es preguntava per què la seva pròpia pell li semblava una disfressa. Treballava en màrqueting, sortia amb un home amable que li portava flors cada divendres, i tenia una teràpia de 150 euros al mes per aprendre a “conèixer-se”. Però cada nit, davant del mirall del bany, la imatge que li tornava la mirada era d’una estranya.
“Has de prioritzar-te”, li havia dit la psicòloga mentre assenyalava un pòster de muntanyes inspiradores. Però prioritzar què, si fins i tot les seves passes al supermercat seguien un guió escrit per altres: productes orgànics, llibres d’autoajuda, perfums que prometien fer-la “descoberta”.
Un vespre, després de cancel·lar la tercera cita del mes amb excuses estúpides, va enfilar-se al metro sense destí. Entre els anuncis de cremes antiedat i cursos de coaching, va sentir una rialla aguda que li recordà la seva veu de nena. De petita, collia pedres amb forma de cor a Tossa de Mar i creia que contenien encanteris. Ara, les pedres eren targetes de crèdit i les màgies, promeses de felicitat empaquetades.
En una estació deserta, va veure un cartell esborrat: “Troba’t a tu mateixa en 7 passos!”. Va arrencar-lo amb un gest brusc, sota ell hi havia un altre pòster, antic i esquerdat: una dona dels anys setanta amb una pancarta que deia “Som més que els vostres miralls”. No va poder evitar tocar aquelles lletres, com si les empremtes d’una lluita oblidada li cremessin els dits.
Aquella nit, mentre el seu company li preguntava si “estava bé” (una pregunta que ja era part del ritual), va comprendre que la cerca no era un viatge sinó una presó. Les dones com ella no es perdien per falta de mapa, sinó perquè el món les havia dibuixat com si fossin un esborrany.
No es va trobar. Però va començar a sospitar que, potser, no era ella qui havia de ser trobada.
*Dia Internacional de les Dones.
2025
2025
Comentaris
-
Un clar exemple[Ofensiu]Rosa Gubau | 16-03-2025
El final ho diu tot. Les dones dibuixades com un esborrany. Aquest el quid de la qüestió.
Gràcies per compartir aquest relat, jomagi.
Rosa.