La vertadera actuació

Un relat de: Vicent Terol
Hi ha un únic espectador a la platea. Seu a la primera fila i duu un revòlver a la mà. Ja ha mort dos actors. La resta ―tres intèrprets― continuen representant la mateixa obra, una vegada i una altra. Ho fan com poden, amb els silencis dels personatges eliminats, amb la veu ofegada per l’angoixa, amb el cansament de moltes hores ininterrompudes.

Ara, un d’ells es queda en blanc. Aconsegueix articular la primera frase que ha de dir amb l’ajuda de l’apuntador. Tanmateix, tot seguit, tremola i es queda en silenci. Trontolla una mica, es gira cap al pati de butaques, conté la respiració. Rep un tret al front i cau fulminat.

En menys d’una hora, els altres dos actors també són assassinats. El primer, en emetre senyals d’una imminent pèrdua del coneixement. El segon, agenollat, quan suplicava amb plors al botxí.

L’espectador de la platea s’alça i s’encamina cap al coverol. Ho fa amb passos lents. L’apuntador el mira i entén que ha de llegir les intervencions de tots els personatges en veu alta. S’endinsa en el text i comença a fer-ho. «Molt bé», murmura l’assassí, alhora que dirigeix un esguard cap a dalt. Espera amb un somriure.

Passen deu minuts fins que el supervivent exhibeix una incapacitat per pronunciar paraules. Ho intenta, però ha perdut la parla. Emet sorolls guturals indesxifrables. S’inclina cap avall, es posa les mans al cap, sent la gelor del canó sobre el bescoll. És mort sense pietat amb l’última bala del revòlver.

Des del galliner, un home gros amb un vestit elegant aplaudeix. El soroll d’una mà contra l’altra ressona al teatre.

Comentaris

  • El vertader actor és l'assassí (o al menys és l'únic que sobreviu)[Ofensiu]
    Montseblanc | 02-04-2019

    Quina angoixa i quin patiment, que augmenten a mesura que anem llegint.
    M’ha recordat un llibre en que uns corredors participaven en una cursa, una espècie de marató, i el que s’aturava esgotat o lesionat era mort per membres de l’organització, només es podia salvar el primer que arribés a la meta.
    De la mateixa manera, al teu relat no hi ha pietat ni per a l’apuntador, només el pistoler queda viu per rebre l'aplaudiment.

  • A la platea o al galliner?[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 22-03-2019

    Quin sadisme! Ara ja no sabem si a la platea o al galliner. Bon gir.
    Terror pur!
    Fins al proper mes-relat, Vicent!

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Terol

Vicent Terol

127 Relats

380 Comentaris

102899 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Tinc un llibre amb 113 microrelats, editat per "El Toll". Es diu Capsa de bombons.

Fusió de fotografia i microfragments a microfragments.

Escrits variats i altres coses a L'aixeta.


Per contactar: surfinpop@gmail.com