La venjança de la vianant

Només qui et miri i t’hagi mirat de front a front et diu la veritat
La veritat, això que necessitem per a sentir-nos de nou al bressol,
La veritat que dura dos dies, que ens fa feliços dos dies,
Perquè l’endemà en volem una altra.

No dic amb això que el conductor d’autobús que va al davant no et digui
la veritat, aquella que saps que et porta per un camí que no fa mal,
Ja sé que no valen els dogmatismes, però sí que valen algunes idees
Idees per caminar

Qui no t’ha trucat, qui no ha volgut sentir la teva veu, no t’estima
Potser no ets part de la seva veritat. Serà tot qüestió de veritats?
Ben podria agrair també el mal viatge, però si és un cotxe perillós
Perquè no tractar d’aturar-lo? Ho intento, ja sé que sóc vianant però
Ho intento.