La tristor eixuta

Un relat de: Sebastià Climent

Sabia perfectament, des de sempre, que no tenia la més mínima capacitat de seducció. Sabia que no posseïa cap d’aquelles característiques essencials que ha de tenir qualsevol element per poder seduir. I ho sabia perquè la realitat social li ho demostrava a cada moment. Era correcte en el tracte però no traspuava simpatia, reia o somreia de tant en tant, però no provocava ni rialles ni un somriure. Era ben acceptat, però totalment prescindible en qualsevol festa o trobada lúdica. Només se’l reclamava quan se’l necessitava, perquè sabia escoltar i podia donar un cert nivell a una conversa. Ell n’era perfectament conscient de tot plegat i s’hi havia resignat a conviure-hi. En el fons no li preocupava gens ni mica. Ho tenia plenament assumit. També és cert que, com li passa a tothom, havia tingut en algun moment la necessitat de seduir, però immediatament desistia i retornava a la seva pròpia realitat.

També sabia, des de sempre, i en contraposició a la seva incapacitat seductora, que tenia una infinita capacitat de ser seduït. Qualsevol cosa, per més ínfima que fos, era potencialment seductora: una posta de sol amb núvols rogencs, una libèl•lula posada impertèrrita a l’extrem d’un branquilló, una mirada neta o picardiosa, un somriure franc, un cos ben proporcionat, un rostre agradable, una pintura, un llibre, una obra musical, un conversador intel•ligent, una persona culta, una actitud espontània i tantes altres coses, transcendents o no, que la vida li oferia. Era un seduïble en estat pur. La seva imaginació feia la resta, creant un mon de fantasia a la seva mida, suficient per afrontar la duresa de la realitat.

Però des de feia un temps que era envaït per una tristor eixuta, que no vessava llàgrimes, i de la que no n’esbrinava la causa. Sovint hi reflexionava amb la pretensió de trobar-ne la gènesi d’aquest estat anímic, però en va. No ho entenia pas. Es preguntava que podia haver passat i no arribava a cap conclusió.

Però avui, de cop i volta, sense existir cap motiu aparent o cap circumstància concreta, ha vist la llum. S’ha adonat que no li interessava res, que ho hi havia res que el motivés ni que l’engresqués gens ni mica. Tot allò que abans li excitava la imaginació, ara no tenia cap sentit ni cap transcendència. No li provocava cap reacció ni cap estímul. No hi havia escalf en aquelles coses, només una fredor apaivagadora es desprenia d’allò que abans l’encisava.

Ara, per fi, sabia el motiu d’aquella tristor eixuta que l’envaïa: havia deixat de ser seduïble. No sabia que és el que calia de fer i per això la tristor eixuta persistia en el seu ànim. Demà, pensava, potser sorgirà quelcom que el sedueixi... I amb aquesta esperança vivia la seva tediosa vida.

Comentaris

  • La tristor eixuta[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 19-09-2011

    deu ser molt més angoixant sense el " consol" de les llàgrimes.
    Profund relat, Sebastià.
    Salutacions

  • Val més ser un seductor[Ofensiu]
    DANA | 19-09-2011 | Valoració: 10

    Hola Sebastià, He llegit i rellegit vàries vegades la teva “tristor eixuta” i en primer lloc et vull felicitar pel teu relat, m’ha agradat molt, doncs tot ell està molt ben lligat, tot i que, al final, et deixa embolcallat d’aquesta mena de tristor eixuta que no és altra cosa que la manca de seducció per part del protagonista.

    La seducció és un art, i per tant no és pas una barreja d’elements, ni de circumstàncies, ni molt menys de “sort”, doncs jo no crec en la sort, perquè si ho mirem bé, quantes coses positives hem aconseguit a la vida gràcies a la seva intervenció? Ben poques... però en canvi si que crec en l’esforç, en la lluita constant de cada dia, en el positivisme, en la força que ens fa llevar-nos cada dia malgrat totes les adversitats.

    La seducció és saber que dir, que fer i quan fer-ho i evitar, per damunt de tot, la inseguretat. La seducció no té rés a veure amb l’atractiu físic ni sexual, ni amb els diners, ni amb l’estatus social, donat que la veritable seducció està dins de la ment de cadascú, o sigui, dins la seva personalitat, dins la seva manera de projectar-se al món, dins del seu magnetisme que atrapa i a l’hora es deixa atrapar.

    Sebastià, jo també em vaig sentir “seduïda” aquest passat dissabte per aquella posta de sol tan bonica que vam compartir plegats al Vilosell. Està bé deixar-se seduir per tot allò que ens envolta, per tot allò que ens eixampla els pulmons i ens relaxa el cos i la ment. Però pel que veig pels comentaris que t’han fet fins ara, tothom té al cap la imatge d’una persona “seduïda” per un altra que no és pas la que tu has donat o volies donar.

    És molt fàcil i a l’hora molt patètic està sempre esperant que algú ens vingui a seduir...tan se val si es tracta d’un home com d’una dona...AL meu entendre és molt més enriquidor ser un autèntic seductor, amb tot allò que aquest fet comporta, amb tota la seva riquesa, amb tota la seva força, i amb tot el seu esforç, perquè no oblidem que la felicitat és la lluita continuada per aconseguir-la, i la felicitat mai la podrem fer nostra si els nostres ulls, els nostres llavis, el nostre cor i la nostra ment, s’han assecat com a conseqüència de no fer-los servir.

    Un “autèntic” seductor o seductora, és a la vegada una persona que es deixa seduir per tot allò que “li mossega l’ànima”. Un autèntic seductor o seductora és, sens dubte, un ésser privilegiat!

    DANA

  • seducció[Ofensiu]
    leonor puig masbernat | 03-09-2011 | Valoració: 9

    Estic completament amb tu ,prefereixo ésser seduïble que ésser seductor.El relat m'agradat molt, de cada dia et vas superant, te ven asseguro que els espero amb moltes ganes. una abraçada

  • M'has seduit[Ofensiu]
    Shupiluliuma | 24-08-2011 | Valoració: 10

    T'he llegit i com era d'esperar m'has tornat a seduir amb el teu relat. Segueix sempre amb aquesta línia i et veuràs lliure de tristors eixutes

  • Bon relat[Ofensiu]
    Fada del bosc | 24-08-2011 | Valoració: 10

    Un relat que s'ha de llegir i rellegir per veure que amaga una gran història, la d'una persona aparentment grisa a la que la vida la porta a viure la seva pròpia grisor...

    Espero que mai ens sentim visquen la "tristor eixuta".

    La Fada que et segueix llegint.

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sebastià Climent

Sebastià Climent

172 Relats

311 Comentaris

129928 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Nascut a Castellbell i el Vilar, comarca del Bages, però fa anys que resideixo a Lleida.


sebastiacliment@gmail.com