La tristor eixuta

deu ser molt més angoixant sense el " consol" de les llàgrimes.
Profund relat, Sebastià.
Salutacions

Hola Sebastià, He llegit i rellegit vàries vegades la teva “tristor eixuta” i en primer lloc et vull felicitar pel teu relat, m’ha agradat molt, doncs tot ell està molt ben lligat, tot i que, al final, et deixa embolcallat d’aquesta mena de tristor eixuta que no és altra cosa que la manca de seducció per part del protagonista.

La seducció és un art, i per tant no és pas una barreja d’elements, ni de circumstàncies, ni molt menys de “sort”, doncs jo no crec en la sort, perquè si ho mirem bé, quantes coses positives hem aconseguit a la vida gràcies a la seva intervenció? Ben poques... però en canvi si que crec en l’esforç, en la lluita constant de cada dia, en el positivisme, en la força que ens fa llevar-nos cada dia malgrat totes les adversitats.

La seducció és saber que dir, que fer i quan fer-ho i evitar, per damunt de tot, la inseguretat. La seducció no té rés a veure amb l’atractiu físic ni sexual, ni amb els diners, ni amb l’estatus social, donat que la veritable seducció està dins de la ment de cadascú, o sigui, dins la seva personalitat, dins la seva manera de projectar-se al món, dins del seu magnetisme que atrapa i a l’hora es deixa atrapar.

Sebastià, jo també em vaig sentir “seduïda” aquest passat dissabte per aquella posta de sol tan bonica que vam compartir plegats al Vilosell. Està bé deixar-se seduir per tot allò que ens envolta, per tot allò que ens eixampla els pulmons i ens relaxa el cos i la ment. Però pel que veig pels comentaris que t’han fet fins ara, tothom té al cap la imatge d’una persona “seduïda” per un altra que no és pas la que tu has donat o volies donar.

És molt fàcil i a l’hora molt patètic està sempre esperant que algú ens vingui a seduir...tan se val si es tracta d’un home com d’una dona...AL meu entendre és molt més enriquidor ser un autèntic seductor, amb tot allò que aquest fet comporta, amb tota la seva riquesa, amb tota la seva força, i amb tot el seu esforç, perquè no oblidem que la felicitat és la lluita continuada per aconseguir-la, i la felicitat mai la podrem fer nostra si els nostres ulls, els nostres llavis, el nostre cor i la nostra ment, s’han assecat com a conseqüència de no fer-los servir.

Un “autèntic” seductor o seductora, és a la vegada una persona que es deixa seduir per tot allò que “li mossega l’ànima”. Un autèntic seductor o seductora és, sens dubte, un ésser privilegiat!

DANA

Estic completament amb tu ,prefereixo ésser seduïble que ésser seductor.El relat m'agradat molt, de cada dia et vas superant, te ven asseguro que els espero amb moltes ganes. una abraçada

T'he llegit i com era d'esperar m'has tornat a seduir amb el teu relat. Segueix sempre amb aquesta línia i et veuràs lliure de tristors eixutes

Un relat que s'ha de llegir i rellegir per veure que amaga una gran història, la d'una persona aparentment grisa a la que la vida la porta a viure la seva pròpia grisor...

Espero que mai ens sentim visquen la "tristor eixuta".

La Fada que et segueix llegint.