La transferència del mal d'amor

Un relat de: llacuna

Hi ha gent carregada d'amor que no sap que fer-ne. És una situació molt trista i que els fa sentir-se molt nerviosos i plens d'ànsia. Així, encadenats a aquestes circumstàncies, van buscant cossos amb qui compartir la càrrega, sobretot a les nits.
Quan els troben, tanquen els ulls, els abracen i s'obliden de qui són ells i els altres. En aquell moment no els importa res, només han de fer la transfusió d'amor, que els està carregant massa energèticament. Pot passar que uns dies després quan ja han fet la transferència no recordin res d'allò que ha succeït perquè se senten tranquil·litzats. En canvi la persona a la qual han transferit la càrrega, en pocs dies començar a sentir un símptomes estranys, una enyorança de manyagues, de petons, i altres coses, que no sap d'on neix i tot seguit una gran dependència. D'això es diu haver contret la malaltia de l'amor. Llavors la persona receptora començarà a fer connexions i pensarà que sens dubte això li prové d'aquella persona i per tant, cal anar a buscar-la a tota velocitat. Però malauradament, ja serà massa tard, com he dit, aquella persona no recordarà res, aquella restarà en pau i el neguit que té la receptora la devorarà per dins i farà que a les nits udoli com un llop o lloba, a més, tot això continuarà fins que un cavall alat l'alliberi.

I com aquestes, hi ha les persones buides d'amor, que cerquen fins l'engruna més minúscula, accepten qualsevol cosa que s'hi assembli, succedanis, tot, mentre els recordi una mica l'amor. Sovint només troben tant sols petites dosis les quals són magnificada per la seva imaginació i els genera una pujada increïble, però com que són de mena d'amor buit, tornen a recaure i vinga cercar i cercar. Quan aquestes dues persones es troben els resultats són molt, molt, dolorosos.

Comentaris

  • .........[Ofensiu]
    ESTEL | 23-07-2009 | Valoració: 10

    en definitiva, l´amor és la clau de tot. Si sabessim com dosificar-lo, o el compatíssim sense més, pot ser gaudiriem més la seva esséncia.
    Un petó molt gran i gràcies per les teves paraules tendres