La timidesa de l'Ainara

-Mestra!
-Digues, Ainara.
-Tinc molt mal de panxa.
L'Ainara feia estona que sofria, però era tímida i li feia cosa dir-ho. Amb dotze anys, aquesta nena sofria pel seu mal rendiment a escola, pels pares i per la seva pròpia autoestima.
-Ainara, vés al servei.
-D'acord.
La nena sofria per dues coses, mentre intentava anar de ventre: la classe de català l'agobiava d'una manera infernal. No podia amb la gramàtica ni amb l'ortografia, entre d'altres. Però no podia anar de ventre, i es va posar a plorar desesperadament.
La professora de català, al veure que tardava, va anar cap al labavo. Les criatures, a l'aula, començaven el típic xivarri.
-Ainara? Que estàs plorant?
-Si-. Li seguien caient llàgrimes.
-Surt, apa.
L'Ainara, tota tímida, es va pujar els texans i va sortir.
-Vine a direcció, que t'estiraré al banc i et faré una cosa que et farà marxar el mal de panxa.
Van anar agafades de la mà fins al petit vestíbul de direcció i allí hi havia el banc, on l'Ainara va jeure i s'hi va estirar.
Tenia la sort que la professora feia uns massatges al ventre que a més de relaxar, podien guarir alguna mena de mal de panxa. I així va ser.
-Mestra, no vull fer classe.
-A veure, Ainara, explica'm el que m'hagis d'explicar.
-No serveixo, per estudiar. No sóc res, mestra.
-Ja sé que de català no vas gaire bé, però has de fer un petit esforç. Tens dotze anys i et convé estudiar.
-Però com? No entenc ni la meitat del que expliques. Hi ha moltes paraules que dius que no les sé.
-Mira, Ainara: a molts altres nens els hi passa el mateix. Estudiar i aprovar no és fàcil, a vegades.
-Però jo vull que em surti bé i no em surt bé.
-Et sortirà. T'ho dic jo.

L'Ainara, aquell curs, ajudada per la seva professora, va aprovar català. Com? Doncs perque va descobrir l'art de llegir. Es va llegir el llibre de "Vint-mil llegües de viatge submarí", que li va recomanar la seva professora. Malgrat les dificultats amb la gramàtica, va aconseguir una bona ortografia, i la professora la va animar a escriu-re, doncs trobava que aquella nena tenia molta imaginació.

Amb empenta i passió, va publicar el seu primer llibre als dinou anys, quan estava a mig curs, el primer, de filologia catalana. La gent, a les fires de llibres, li demanava que els hi firmés els seus llibres.
D'aquesta manera va deixar enrere la timidesa doncs es sentia satisfeta enormement amb la seva feina d'escriptora.
I així va seguir, coneixent gent important i fent petits viatges.