LA TIA CESCA I ELS MENAIRONS

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La primera vegada que vaig sentir anomenar als menairons va ser a la germana de l´àvia, la Francesca la que vivia en un poble de la muntanya.

La tia Cesca com jo l'anomenava era molt divertida una mica de pagès i una mica múrria com tots els habitants de les comarques pirinenques, encara que ella no hi hagués nascut.

Jo vivia de petita amb els meus avis i pares a una masia de la Catalunya Central, no passava ni un any que la tia Cesca ens visites, venia acompanyada de molts paquets, tenint en compte que venia amb autobús i amb tren. No sé com podia portar la gran quantitat de coses, sempre de menjar del seu poblet i els de confecció casolana, que en sabia un munt.

En saber per carta que ens visitaria, ja que  això feia servir per avisar-nos doncs jo m'afanyava  a anar al trencall de casa meva amb la carretera, per allà baixaria del cotxe de línia i del maleter del cotxe de línia en sortien dues grosses maletes. Jo sabia que una maleta i mitja eren gormanderies.

La meva àvia així que la veia arribar corria a abraçar  la seva germana més petita i l'omplia de baves i de petons.

Els meus pares també apreciaven de veritat la tia i el meu avi també i li tenien un plat que ella li agradava molt, sopa amb mandonguilles. Llavors veia la tia feliç menjant dos bons plats de sopa calenta, solia ser per l'hivern i clar venia de gust.

Un cop dinat i desparada taula començaven a sortir de la maleta, confitures de tota classe, embotits de casa seva, galetes casolanes, patxaran fet amb herbes de la seva collita, mistela de casa seva i infinitat de caramels i gormanderies per mi.

En particular en aquell viatge jo esperava un formatge que m'encantava i no el va trobar enlloc. Llavors va deixar anar aquell, “maleïts els menairons”, que dius tia?, vaig preguntar jo. Si dona vosaltres en dieu follets o nans, però nosaltres els coneixem per menairons i tot ho trastocant, segur què ells han amagat el formatge.

Llavors tots els meus pares i avis van proferir .“Maleïts menairons" oi Maria?, referint-se a mi que no podràs menjar formatge. I tots vàrem riure, eren aquells temps bons per tots.

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    MariaM | 22-02-2023 | Valoració: 10

    No en sabia res del menairons. M'ha agradat, així com el relat que parla d'una bona família.

    MariaM

  • COMUNICAT D'OLGA MOLERO [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 06-02-2023


    Estimada família, amb molta pena però també amb esperança i fe, que ens ha transmés Hugo Molero, en tot moment, vos transmet que ell ens ha deixat.
    També vos vull transmetre les seues paraules cada vegada que li deia que aquí la família d’Espanya estaven amb ell, que li acompanyem amb les nostres oracions i els nostres pensaments.
    Reseu tots per la seua ànima, que ell ja ens dona l’esperança de viure una altra vida en el cel.
    És important per a tots aquesta oració.
    Gràcies per la teua amabilitat i la teua oració.

    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Entre la famíllia. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 03-02-2023 | Valoració: 10

    Un relat molt entretingut i a la vegada familiar, que m'he somrigut, que es proposa fet de la teua vida. Amb la qüestió de menjar formatge.
    Sí, Montserrat, fent-li voltes a la paraula “menairons”, no sé què vol dir. Ho he cercat en el diccionari. Espere que te'n recordes de mi.
    Gràcies per compartir i una abraçada en la distància.
    Cordialment.

  • Anécdotes....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 02-02-2023 | Valoració: 10

    simpàtiques, que fan que sigui un relat on es demostra la bona convivéncia familiar. Els bons moments s'han d'aprofitar. La tieta, els menairons i el formatge. hahaha. M'alegra llegir un escrit com aquest.

    Bon relat Montserrat.

    Salutacions.

    Rosa.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

320094 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.