LA TIA CESCA I ELS MENAIRONS

La primera vegada que vaig sentir anomenar als menairons va ser a la germana de l´àvia, la Francesca la que vivia en un poble de la muntanya.

La tia Cesca com jo l'anomenava era molt divertida una mica de pagès i una mica múrria com tots els habitants de les comarques pirinenques, encara que ella no hi hagués nascut.

Jo vivia de petita amb els meus avis i pares a una masia de la Catalunya Central, no passava ni un any que la tia Cesca ens visites, venia acompanyada de molts paquets, tenint en compte que venia amb autobús i amb tren. No sé com podia portar la gran quantitat de coses, sempre de menjar del seu poblet i els de confecció casolana, que en sabia un munt.

En saber per carta que ens visitaria, ja que  això feia servir per avisar-nos doncs jo m'afanyava  a anar al trencall de casa meva amb la carretera, per allà baixaria del cotxe de línia i del maleter del cotxe de línia en sortien dues grosses maletes. Jo sabia que una maleta i mitja eren gormanderies.

La meva àvia així que la veia arribar corria a abraçar  la seva germana més petita i l'omplia de baves i de petons.

Els meus pares també apreciaven de veritat la tia i el meu avi també i li tenien un plat que ella li agradava molt, sopa amb mandonguilles. Llavors veia la tia feliç menjant dos bons plats de sopa calenta, solia ser per l'hivern i clar venia de gust.

Un cop dinat i desparada taula començaven a sortir de la maleta, confitures de tota classe, embotits de casa seva, galetes casolanes, patxaran fet amb herbes de la seva collita, mistela de casa seva i infinitat de caramels i gormanderies per mi.

En particular en aquell viatge jo esperava un formatge que m'encantava i no el va trobar enlloc. Llavors va deixar anar aquell, “maleïts els menairons”, que dius tia?, vaig preguntar jo. Si dona vosaltres en dieu follets o nans, però nosaltres els coneixem per menairons i tot ho trastocant, segur què ells han amagat el formatge.

Llavors tots els meus pares i avis van proferir .“Maleïts menairons" oi Maria?, referint-se a mi que no podràs menjar formatge. I tots vàrem riure, eren aquells temps bons per tots.