La sirena arborícola o l'arbre sirenoide

No t’ho negaré, per cert, no sé qui ets tu, que de vegades em vull sentir com una sirena que camina sense posar els peus a terra, és la meva fantasia, però d’altres em posaria en un bosc i seria un arbre més, igual de marró, de raspós, de vell, i de noble. I a tu, que no sé qui ets, et descol•loco, i és que hi ha dies que els pels de les meves cames tenen tant sentit d’existir com els del meu cap i d’altres que vull anar recolzant-me en les parets, com si en manqués el suport, en tu, sobretot en tu. I a dies no em vull pentinar encara que se’m facin nius i nius i d’altres, em passo el raspall mil cops. Vull ser així, i vull que no em miris per tot això, tu que no sé qui ets. És que ja no existeix la fraternitat entre els humans? Estic anestesiada de mentides.