la sala de música

Tot era a punt però la sala encara era buida. Els llums eren encesos i deixaven veure el conjunt que lluïa com els dies de gran festa. És una sala petita, per a unes vint persones, destinada a saleta de música de la mansió de la família Roviralta. L'espai, semicircular, és de parets altes i entapissades de seda estampada de colors suaus, sostre decorat amb un fresc amb motius florals i té unes portes majestuoses de fusta de caoba molt treballada. La il.luminació principal ve donada per un llum de cristall, situat al mig del sostre, amb dotze braços i mil llàgrimes que en pengen i reflecteixen la llum amb tots els tons de l'Arc de Sant Martí. A més, a les parets dels voltants de la sala, hi ha un conjunt d'aplics del mateix estil del llum central. Els seients per a l'auditori són cadires daurades amb braços, entapissades de brocat color cirera i estan situades en tres rengleres fent un semicercle al davant de l'espai destinat als músics.
A l'hora prevista entraren els assistents. Al davant els avis Roviralta, don Marcel.lí i "doña" Mercedes, per als quals es feia la festa. L'aparença d'amdós era solemna realçada per l'elegància dels vestits i el bon gust de les joies que duia la dona del magnat.
Al darrere de la parella entrà el fill gran, l'hereu amb la seva esposa i després ja de manera més informal van anar entrant la resta de la família. Tots van prendre seient i restaren en un respectuós silenci fins l'aparició dels músics que van ser acollits amb un educat aplaudiment de cortesia. Es tracta d'un tercet de corda format per músics molt joves, però ja de certa anomenada, que fòren companys d'un dels néts dels senyors Roviralta al conservatori el qual en aquesta ocasió dirigirà el concert.