la sala de música

Un relat de: Prou bé
Tot era a punt però la sala encara era buida. Els llums eren encesos i deixaven veure el conjunt que lluïa com els dies de gran festa. És una sala petita, per a unes vint persones, destinada a saleta de música de la mansió de la família Roviralta. L'espai, semicircular, és de parets altes i entapissades de seda estampada de colors suaus, sostre decorat amb un fresc amb motius florals i té unes portes majestuoses de fusta de caoba molt treballada. La il.luminació principal ve donada per un llum de cristall, situat al mig del sostre, amb dotze braços i mil llàgrimes que en pengen i reflecteixen la llum amb tots els tons de l'Arc de Sant Martí. A més, a les parets dels voltants de la sala, hi ha un conjunt d'aplics del mateix estil del llum central. Els seients per a l'auditori són cadires daurades amb braços, entapissades de brocat color cirera i estan situades en tres rengleres fent un semicercle al davant de l'espai destinat als músics.
A l'hora prevista entraren els assistents. Al davant els avis Roviralta, don Marcel.lí i "doña" Mercedes, per als quals es feia la festa. L'aparença d'amdós era solemna realçada per l'elegància dels vestits i el bon gust de les joies que duia la dona del magnat.
Al darrere de la parella entrà el fill gran, l'hereu amb la seva esposa i després ja de manera més informal van anar entrant la resta de la família. Tots van prendre seient i restaren en un respectuós silenci fins l'aparició dels músics que van ser acollits amb un educat aplaudiment de cortesia. Es tracta d'un tercet de corda format per músics molt joves, però ja de certa anomenada, que fòren companys d'un dels néts dels senyors Roviralta al conservatori el qual en aquesta ocasió dirigirà el concert.

Comentaris

  • Una descripció....[Ofensiu]
    rnbonet | 07-06-2021

    ... molt perfecta. Exacta, ordenada, vívida.

    Un començament de relat molt bo.... només un 'però': no hi ha 'història'! Et quedes esperant.

    Un adjeciu femení mal emprat: "l'aparença" és "solemne" (m. i f.)

    També, acostume a dir el que pense. És per això que he perdut "falsos amics". Que s'apanyen! Els que tinc ara mateix, ho són, d'amics.

    Salut i rebolica!

  • Narració excelsa de la sala [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-06-2021 | Valoració: 10

    Una preciosa descripció de la sala de música, que m'he quedat bocabadat. Realment descrius molt bé, tot amb pels i senyals. El net de la família de Roviralta, era el director en aquell concert.

    M'ha encantat llegir-la, Prou bé.

    Gràcies per compartir les teues vivències.

    Salutacions i a reveure...
    PERLA DE VELLUT

  • Aclariments[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 02-06-2021 | Valoració: 8

    Està bé i ben ambientat sobre tot els elements decoratius i arquitectònics. Amb tot els temps verbals encara que s'hi pugui jugar trobo que grinyolen una mica.
    Abrsçades

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

8 Relats

52 Comentaris

1120 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com