La rosa

Un relat de: Llorenç Garcia
Hi havia un xiquet amorosit que s'arrecerava al caliu dels braços materns mentre feien una passejada. Dins del colorit jardí on se solaçava feliz, començà a assenyalar amb els ulls esbatanats una rosa especialment cridanera, com si acabàs de fer un descobriment inquietant. La mare restà comprensiva amb somriure beatífic davant un fet que a un altre progenitor li hagués causat certa estranyesa.

-¡Sí! Una rosa. Mira que bonica.

Al mateix parc però anys més tard, el nen s'escapolí de les faldes maternes en un intent per continuar explorant el món. Revisità el roser per saldar el compte pendent que tenia amb la flor. Armant-se del candor infantil, intentà arravatar-li la rosa més exuberant, però l'envestida desembocà en una dolorosa derrota. Els ulls de la mare contemplaren serens el plany del nen mentre aquest deixava un regalim de sang per terra.

D'adolescent, tornà al jardí a soles però aquest cop albirà les roses amb distància i ni gosà ensumar-les. El trauma infantil li havia deixat un pòsit d'inseguretat del qual no se n'havia desempallegat. Tanmateix, quan esdevingué un adult molt benplantat, mare i fill passejaren de bell nou pel parc. En aquesta ocasió, ell s'encarà al roser i li arrencà amb pols ferm una rosa amb què obsequià la mare. Ella lluïa aquella joia de la natura amb complaença i orgull mentre caminava amb prou feines.

Els fulls del calendari caigueren sense pietat i la mare arribà a l'hivern de la vida postrada al llit d'un hospital. Una corona de roses acabà presidint un epitafi que exclamava contundent:
“Gràcies, mare, per haver-me ensenyat que la vida és una rosa: hermosa però amb espines. Que el truc consisteix a aferrar-se a ella esquivant hàbilment les espines.”

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

87 Relats

314 Comentaris

107978 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog