La Reina de la Nit

Reina de la nit

La Reina de la nit se'm va aparèixer per primera vegada, però jo ja la coneixia, i des del començament!

Es va apropar i, de cop i volta, tot em va semblar una ficció, fins i tot allò que m’havia atret sempre amb desfici.

Comprovava la ficció que m’havia segrestat tota la vida. I ara no valia res. El plaer de la vida era un somni!

Com és que tornes si t’havia foragitat? - Li vaig dir.

Mai no me n’he anat; prou bé que ho saps! Només eres víctima de l’encanteri, que em disfressa per amorosir el resultat final. L'examen.

Comprovo com has despullat la meva vida - Vaig prosseguir. Ara i aquí res no val del que m’agradava i em delia.

Pots donar gràcies, tu, que ja ho has fet tot. O gairebé tot! Tot el que havies de fer, més bé o més malament! No us n’adoneu - digué la Reina - que el temps fuig, de vegades força de pressa i us voleu enganyar pensant que tornaré molt tard. Doncs ja soc aquí. Sovint m’apropo abans a vosaltres a causa de les vostres obsessions i tendències que us porten, inevitables i molt aviat, cap al darrer moment.

Si bé podia semblar terrorífica la situació, una estranya calma em va envair. La calma de qui coneix i accepta la seva sort, la del present sense futur neguitejant; de qui està conforme amb el que vindrà.

Respecta als qui queden - Li vaig demanar.

Jo d’això ja no en soc pas responsable: que ells es respectin a si mateixos. Ja els hi has explicat tot això?

Vaig donat gràcies que la seva vinguda no havia estat del tot imprevista i la vaig acompanyar convençut que era el millor per tots, i la fi absoluta.

Darrera quedaven les ficcions on m’havia enjogassat, la sicalipsi.

I així sense mirar enrere ens endinsarem en el bosc del no retorn.