LA NOVA EXPERIENCIA

La nit al club de parelles era un remolí de passió, un espai on els límits es desdibuixaven sota la música profunda i l’aroma càlida de cossos vius. La Carme i l’Enric, còmplices de llarga data, ara en això i en tantes altres coses, havien demanat un vi negre, passejat per les zones comunes, i observat les mirades que creuaven l’aire com espurnes. A la taquilla van deixar-hi la roba, quedant-se amb unes tovalloles blanques lligades a la cintura i xancletes, la pell nua vibrant amb l’escalfor del lloc. Els cabells grisos de la Carme caient sobre les espatlles i la seva tovallola cenyint-li els malucs eren un far per a l’Enric, que li agafava la mà amb una promesa silenciosa.

Van entrar a la sala d’orgies, un espai ampli amb matalassos baixos, cortines fines i llums vermelles que banyaven els cossos en una penombra càlida. Es van estirar en un racó lliure, la tovallola de la Carme oberta revelant la seva pell suosa els pits madurs brillant sota la llum tènue. Els seus llavis es van trobar en petons lents, les mans traçant camins coneguts amb una intimitat que barrejava memòria i anticipació. L’Enric, adonant-se que necessitava mocadors de paper, es va aixecar amb un xiuxiueig: “Torno d'aquí a un segon.”

En la seva absència, la Carme va romandre estirada, la pell brillant, la humitat càlida creixent entre les cames mentre l’energia de la sala l’envoltava com una marea. Dues figures van sorgir de la penombra: un home, amb una tovallola lligada a la cintura i una mirada intensa, es va agenollar al seu costat, la seva mà lliscant cap a la vulva amb una pressió humida que li va arrencar un gemec. Els seus dits fregaven els llavis amb una intenció que podia ser més profunda, però l’ambigüitat només intensificava el foc. Alhora, una dona, amb els pits nus, tot besant-la l'acariciava, prement-li els mugrons d’una forma que li feia arquejar l’esquena, els gemecs barrejant-se amb els sons de la sala.

Quan l’Enric va tornar, amb els mocadors a la mà, el cor li va fer un salt. La visió de la Carme, tocada per l’home i la dona, va despertar una punxada d’enveja, no de por, sinó d’un desig profund de ser ell qui encengués aquells gemecs. Però la seva entrega sense reserves, el va encendre com una flama. A pocs centímetres, una dona, agenollada entre les cames d’un home, a qui feia una fel·lació, del que els seus gemecs omplien l’aire com un eco del desig col·lectiu.

L’Enric es va posar al costat de la Carme, deixant caure la tovallola, quedant a prop d’aquella dona agenollada que en girar-se cap a ell, les mirades es van creuar. Sense paraules, ella va obrir lleugerament les cames, oferint-se mentre continuava amb el seu company. L’Enric li va acariciar les natges i la vulva, sentint la seva humitat, la va agafar per la cintura amb fermesa, penetrant-la amb un moviment profund i intens. Les seves mans li estrenyien els malucs, guiant-la amb un ritme apassionat que feia tremolar el seu cos, mentre ella gemia contra el cos de l’home. De sobte, la dona es va estremir, el seu cos sacsejat per un orgasme sobtat que la va agafar per sorpresa, un gemec agut revelant la seva incredulitat. Aquella tremolor va portar l’Enric al límit, i un instant després, es va buidar dins d’ella amb un gruny i l’escalfor del moment consumint-lo. Ella es va apartar suaument, tornant al seu company amb un somriure, mentre l’Enric, mig extenuat, es deixava caure al costat de la Carme.

En aquell mateix moment, la Carme estava perduda en el seu propi món. La dona, tot d’una desaparegué. L’home que l’havia tocat s’havia col·locat damunt seu, penetrant-la amb un moviment profund que li arrancà un crit sord. Les mans de la Carme li estrenyien les natges, com si el volgués més endins, i el seu cos es contornejava, els ulls en blanc mentre un orgasme de campionat la travessava, sacsejant-la com una tempesta. Al mateix temps, l’home va grunyir, deixant-se anar dins d’ella, la seva escalfor omplint-la i intensificant el seu plaer.

Quan l’home es va apartar, estirant-se al costat de la Carme, va besar-la suaument, murmurant-li agraïments, va saludar l’Enric amb un gest respectuós abans de desaparèixer en la penombra. La Carme, panteixant, amb les cames entreobertes i l’esperma regalimant-li pel perineu, semblava encara atrapada en l’ona del seu clímax. L’Enric es va inclinar cap a ella, besant-la amb una tendresa que la va tornar al món, els ulls li brillaven amb complicitat en donar-li un mocador de paper per eixaugar-se.

—Estàs bé? —va xiuxiuejar, acariciant-li la galta.
Ella va riure, els ulls plens de llum.
—Més que bé —va murmurar, agafant-li la mà.

Van aixecar-se, van agafar les tovalloles, i van tornar a la zona de bar comuna, demanaren un altre vi negre. Van parlar de la intensitat d’aquella sala, dels cossos que s’havien trobat amb els seus, i de com, malgrat l’incendi dels altres, eren ells dos el centre del seu món. Les seves rialles i mirades teixien una intimitat que cap experiència amb altres persones podia trencar. Després, es van vestir a la taquilla i van sortir al carrer, amb la nit càlida envoltant-los.

—Avui a casa, pot ser que només dormim, no? —va dir la Carme, amb un somriure esgotat però feliç.
—Sí. Demà serà un altre dia —va respondre l’Enric, estrenyent-la en contra seu sabent que aquell foc no s’apagava mai.