la nit de la veritat

Un relat de: instants

Quan jugues a ser déu de les paraules,
jugues a equivocar-te
a ser jutjat sense saber ser entès,
jugues amb les roques,
sabent que la mar
és tendra i lliure
i alhora aspra i seca.
Qui sap, potser demà,
sia un altre jo.

Comentaris

  • Qui sap...[Ofensiu]
    AtzaVaRa | 03-10-2005

    m'agraden aquestes incerteses...segueix escrivint!!
    Una abraçada,
    AtzaVaRa

  • Estic dacord[Ofensiu]
    L'ull de la subcultura | 03-10-2005 | Valoració: 10

    Tio estic dacord, l'has clabada felicitats... a la merda si esta ben o malament escrit si s'enten i te la marabellosa facultat de expressar el que sents.

  • veritat disfressada...[Ofensiu]
    ROSASP | 28-09-2005

    Quants cops les converses agafen camins on les paraules perden el veritable sentit de l'existència, almenys de cara a la comunicació.
    Es dóna tanta importància a saber parlar amb destresa, amb contestar i exposar àgil i agudament, que el ferm propòsit de fer-se escoltar (a qualsevol preu), distorsiona el significat del missatge.
    Al cap d'una estona de dissertacions efusives, les paraules s'han convertit en un simple exercici literari i el cor s'ha quedat perdut entre sons aliens.

    Una abraçada!

  • Llibre | 28-09-2005

    És curt, és breu, però m'ha agradat per la manera com avança, directe a allò que vol dir. O que jo interpreto.

    I certament: sovint ens amaguem rere conceptes emboirats per no dir la paraula justa i apropiada. I els tels dels mots, molts cops, eviten que la veritat surti a la llum.

    Fins la propera,

    LLIBRE

l´Autor

Foto de perfil de instants

instants

84 Relats

380 Comentaris

96410 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.

Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.

No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.

Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.


"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"

"La poesia militant

Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."

" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.