LA MUDANÇA

Un relat de: marcelina viadiu
LA MUDANÇA
A primera hora del matí, una brigada d’homes vestits amb una granota blava entren en desbandada a la casa. A l’esquena hi porten escrit amb color groc estrident “MUDANCES”. L’home que no porta uniforme dona les ordres:
—Va nois, és per a avui això. Fem-ne via! Carregueu la caixa de núvia, la taula de marbre i el rellotge de caixa; el piano també, compte amb el piano! Feu servir la manta!
No sé si jo estic a la llista, potser em quedaré aquí i ves a saber quines cares vindran a emmirallar-se. Em sento privilegiat, soc el mirall del rebedor ornat amb un marc daurat i de cos sencer. Pel meu davant passen tots els que entren i surten d’aquesta casa. Mai ningú deixa de fer una llambregada al mirall. Fins i tot el menys presumit em mira de reüll: abans d’obrir la porta, un retoc dels cabells amb la mà per semblar més sensual, postureig amb els últims modelets comprats per internet, estirar una mica aquella faldilla que curteja... Els meus companys ubicats als banys no tenen tanta sort. S’hi emmiralla l’adolescent amb cara de mal humor mentre es peta un gra de pus, quin fàstic!, esquitxades de sabó i pasta de dents, crits histèrics en comprovar la pèrdua de la cintura de vespa, descobrir una terrible cana entremig dels cabells negres com el carbó... Això és la rutina diària dels meus companys.
Jo sempre llueixo, cada dia em fan pessigolles amb el drap de la pols. Soc el mirall de la tranquil·litat. Soc qui dono el vistiplau abans de sortir al carrer.
Un homenot gras, lleig i amb cara de no haver dormit bé se m’acosta.
—Què fem amb aquest? -li pregunta a l’home que no porta uniforme.
—Mirall del rebedor, no és a la llista.
Veig que agafa un martell i se’m queda mirant; la seva boca fa un gest de menyspreu, deu ser que no li agrada el que veu. Li faig un llengot que òbviament no pot veure. Amb una rialla de dimoni, descarrega el martell sobre la seva pròpia imatge. Jo quedo fet miques.
—Has begut oli, noi! Tindràs set anys de mala sort. La dita es complirà, t’ho ben asseguro.

Marcelina Viadiu

Comentaris

  • Venjança[Ofensiu]
    Cesca | 16-02-2023

    Bona tria en la veu narrativa. Monòleg àgil i amb tocs d'humor. Un mirall simpàtic que no té un bon final, però de ben segur que la venjança serà terrible!
    Enhorabona! Sort.

  • Tot ho veu[Ofensiu]
    Solsona Bot | 15-02-2023

    La gràcia del relat és el narrador. Un mirall que tot ho veu. Potser li prendrà la feina ben aviat el mòbil, que ho sap tot de nosaltres. El relat té un ritme viu i et convida a buscar el final. Felicitacions i sort!

  • Parla el mirall[Ofensiu]
    Prou bé | 13-02-2023

    I parla molt bé! Fins i tot les seves últimes paraules!
    Sort
    Amb total cordialitat

  • A l'altre costat[Ofensiu]
    Marina i punt | 12-02-2023

    La visió del mirall. Prou original i ben explicat.

    Salutacions

  • parla el mirall[Ofensiu]
    Atlantis | 12-02-2023

    Molt ben trobat fer parlar el mirall que desitja mala sort al qui el trenca a miques.

  • Mirall de l'ànima.[Ofensiu]

    Un relat impressionant!, Potser t'ha mancat dir que davant el mirall es fan cosetes " lletges" . Però tota la resta es un esclat d'originalitat, bona escritura i mirall de la vida duaria Jo sense un mirall no hi podria viure, perquè per a mi aquesta peça esdevé un espill on no només reflectim els nostres trets físics sinó també l'imatge de l'ànima si hom la hi sap mirar. Nil.

  • Original.....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 10-02-2023

    plè d'imaginació i amb un toc d'humor molt bo.

    Fantàstic relat Marcelina.

    Sort.

    Cordialment.

    Rosa.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

marcelina viadiu

7 Relats

24 Comentaris

1854 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00