UNS BONS PRINCIPIS

UNS BONS PRINCIPIS
En Josep i en Ramon són amics de tota la vida. Des de sempre en Ramon és el "llest" i en Josep "el tontet". Tots dos venen de famílies molt humils.
En Ramon sempre està posat en embolics, és qui mana a la colla. Els més febles l'admiren i a voltes l'acompanyen a fer alguna que altra trapelleria.
Cansats de no poder menjar mai postres, un dia, van anar a robar pomes.
Quan en Josep, a l'hora de dinar, va posar les pomes sobre la taula la cara que posà el seu pare feia basarda.
—D'on han sortit aquestes pomes?
En Josep no tenia cap resposta per calmar la ira paterna.
Sense dinar i sense alè va arribar a Can Cantí. El vell Sidro bastó amb mà sortí a rebre'l.
—Lladregot, fuig d'aquí si no vols que et parteixi aquest bastó per l'esquena. Les coses es guanyen treballant, no robant!
—Sr. Sidro, vinc a tornar les pomes.
No discutiu -diu la Sió. Xicot, si vols les pomes te les has de guanyar.
—Ajuda’m a agafar les gallines per baixar-les a mercat i podràs emportar-te les pomes.
Al vespre en Josep torna cap casa amb un cistell de pomes i altres menges.
El seu pare l'engrapa pel coll.
—Josep!! Altre cop!!
Pare, això ho he guanyat fent feina a Can Cantí, he ajudat la Sió. M'han dit que són grans i que si puc anar a donar un cop de mà, em donaran menges de l'hort, potser alguna gallina també, de tant en tant.

Els dos amics es fan grans. En Ramon segueix el camí fàcil, sempre ben vestit , sempre amb diners a la butxaca i mofant-se de tots els altres de la colla que blinquen les esquenes per portar diners a casa i sempre punxant el Josep:
—Nano, treballant no es guanyen diners. Mira jo, un Dandi, tu amb trenta anys sembles un vell.

Estan fent un cafè a la rambla del poble. S'acosten dos homes, malcarats i ensenyen una placa al Ramon, mentre al Josep el cor li batega desbocat.
La pròxima trobada dels dos amics serà a Quatre Camins.


Marcelina Viadiu