LA COLOMA

LA COLOMA
Marcelina Viadiu
El poble s'aixeca sobre un turó. Des de lluny, es veu el castell rodejat de casetes totes de pedra i molt ben cuidades. Per accedir-hi, es puja per una carretera molt empinada i plena de revolts.
Al seu pare li diuen "el Marquès" i casa seva és "Cal Marquès".
L'home es passeja pels carrerons del poble tant a l'estiu com a l'hivern amb una gavardina que li arriba als peus, un barret d'ala ampla i un bastó que fa voleiar constantment d'una mà a l'altra. La seva mare no surt mai de casa. El primer dijous de cada mes rep un parell d'amigues que no se sap d'on venen i passen la tarda xerrant i bevent te.
Tot aquest context i el fet de dir-se Estanis Recasens-Peratallada i Alsina sempre li ha suposat un problema que ja va començar a l'escola. Cada vegada que el mestre passava llista perdia l'alè quan havia de pronunciar el seu nom.
L'Estanis va pensar que havia d'escurçar els noms, fins que va decidir anomenar-se Nis. Així és com va passar a ser en "Nis de Cal Marquès".
No té amics, no treballa i s'avorreix, només surt cada matí a fer fúting. La seva aparença és estrafolària: un mitjó de cada color, sabatilles desparellades, samarretes estripades, dessuadores mal cordades i un color de cabell diferent cada setmana. Tot i així, no aconsegueix cridar l'atenció ni fer cap amic. És "En Nis de Cal Marquès"; això ja ho diu tot.
Però com a tot ésser humà un bon dia li arriba la fiblada de l'amor. Tan bon punt la veu, s’enamora perdudament d'ella.
Ja no fa fúting sol, cada matí, tarda i vespre surt acompanyat de la Coloma.
Quan es cansen de córrer o voltar s'estiren al parc de Can Gronxa.
Tot gaudint de la natura i fent volar la imaginació, en Nis planeja el seu pla de fugida.
Vet aquí que el primer dia del solstici d'estiu carrega les maletes al cotxe i diu:
—Anem Coloma, farem el nostre niuet d'amor lluny d'aquí.
La gossa remenant la cua puja contenta al cotxe i tots dos marxen qui sap a on.