PUGEM

Un relat de: marcelina viadiu
PUGEM
Estan en el refugi i fa tres dies que esperen per poder pujar. La Sara es desperta primer i juganera treu la roba a l'Oriol i se li asseu sobre el ventre.
Està feliç, fa un any que es prepara; a les sis del matí surt a córrer. Cada dia fa el recorregut amb menys temps i menys esforç. A la tarda fa spinning, peses i gimnàstica. Està segura que està més que preparada per pujar.
L'Oriol està seriós, ahir va escoltar el temps i aconsellaven no pujar.
Surten, van ben equipats: piolets, grampons, cordes, anorac de plomes...
—Sara, no m'agrada aquesta boira— diu l'Oriol, seriós; farem una cordada.
—Ets com un vell rondinaire; si et fa por pujar me’ n vaig sola. D'acord farem la cordada. Diu la Sara.
Al cap de tres hores de camí, la Sara es queixa:
—Oriol, estic cansada, em falta l'aire i queda molt encara. Agafem aquest corriol de l'esquerra, sembla que el camí és més curt.
—No, Sara, no deixem el camí. Aquest corriol és un penya - segat, si rellisquem és perillós.
—Doncs jo estic farta d'aquest camí, se'm fa pesat.
Agafen el corriol.

Un any més tard, un home gran, abatut, empeny una cadira de rodes. Asseguda a la cadira, hi va una noia entregirada, prima; porta un ull tapat i la ma dreta agarrotada reposa sobre la seva falda.
—Pare, deixem aquí, vull anar sola.
— Sara, si quasi no t'aguantes dreta! Deixa't ajudar.
— No, tot el que no em vaig esforçar a la muntanya m'esforçaré ara; encara que deixi la vida hi vull arribar sola.
Es posa dreta; porta un ramet de flors de la muntanya a la mà esquerra, la dreta la té morta. Ara un pas, ara un altre, arrossega les dues cames. El cos no l'obeeix. El vell si acosta.
— Marxa, pare!!
Arrossegada per terra amb l'ajuda dels colzes i dels genolls, arriba a la paret nord del cementiri de Chamonix. Nombroses rajoletes són allà en record dels qui la muntanya va engolir. En un raconet hi ha el rajol que busca: Oriol Fuster (1985-2019).
El ramet ha arribat bé. Ella...El seu pare la carrega a coll i surten del cementiri

Comentaris

  • Tossuderia[Ofensiu]
    Manelfoo | 10-12-2021

    Esfereïdora narració sobre els perills que ofereix la muntanya i les pitjors conseqüències d'una decisió gens assenyada. L'excés de confiança...

  • Accident[Ofensiu]
    Prou bé | 02-12-2021 | Valoració: 10

    Quan la tenacitat esdevé tossuderia pot ser perillosa. Com ho és en aquest relat que has escrit i descrit molt bé!
    Amb total cordialitat. Sort!

  • Ben descrit[Ofensiu]
    Carles Linares | 01-12-2021 | Valoració: 9

    és difícil fer un comentari sobre el fons, recorda que la muntanya, l'alta muntanya pot ser molt perillosa i sobretot quan no hi estem acustomat.

    La forma, doncs, i és molt bona, descrius la fatiga i l'avorrit d'una caminada en montanya, que empeny al final a provar un camí més curt. Felicitats.

  • un accident a la muntanya[Ofensiu]
    La Becada | 01-12-2021 | Valoració: 7

    Un relat ben escrit sobre un accident a la muntanya. Tristament aquesta setmana n'hem tingut un.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 8.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

marcelina viadiu

5 Relats

14 Comentaris

729 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00