L'Experiència

L’EXPERIENCIA
L'empresa tanca per manca de continuïtat generacional. És un bon mecànic, però amb 52 anys anar l'atur és una cosa que espanta una mica. El Xesco confia en la carta de recomanació que porta a la butxaca.
A tots els llocs on va buscar feina li demanen una titulació, cosa que ell, format a l'antiga, no pot acreditar. Tot i així, gràcies a la carta de recomanació, troba una empresa que li ofereix fer un període de prova. El Xesco content ho comenta a les seves amistats; la gran majoria coincideix en dir-li, que si vol la feina, s'ha de fer imprescindible per a l'empresa.
Els dos primers dies de treball tot rutlla, la feina que li han assignat no l'espanta, és el que més o menys ha fet durant 28 anys, resoldre les petites avaries del dia a dia.
Però resulta que li assignen un parell d'operaris joves, d'aquells que van carregats amb llibres d'instruccions i amb la tauleta amunt i avall.
EL Xisco arrufa les celles, recorda les recomanacions dels amics i decideix anar per lliure, ignorant els dos nois.
Renega de les noves tecnologies. Ell per reparar una màquina només necessita una cadira per a asseure's i estudiar en calma la fallida. Els dos nois li pregunten com s'ho fa, la resposta és sempre la mateixa, experiència. Aquesta manera de fer i aquest tracte hostil es va repetint dia a dia.
En un moment determinat se senten crits i corredisses. La porta d'una cambra frigorífica s'ha tancat i dues noies han quedat atrapades a dintre. El nerviosisme va creixent, els dos operaris, tauletes en mà, proven de solucionar el problema. Els nervis els paralitzen les idees. El Xisco s'ho mira de lluny, s'apropa al codi de l'entrada, treu la tapa i amb una estrebada arrenca els fils elèctrics. La porta s'obre. Ara sí, pensa, la feina és meva.
Quan s'acaba el període de proves és cridat al despatx per signar el final del compromís.
—No és possible, aquí jo soc imprescindible.
—Ho sentim senyor, però a la nostra empresa, imprescindible és aquell que sap treballar en equip.


MarcelinaViadiu