L'Experiència

Un relat de: marcelina viadiu
L’EXPERIENCIA
L'empresa tanca per manca de continuïtat generacional. És un bon mecànic, però amb 52 anys anar l'atur és una cosa que espanta una mica. El Xesco confia en la carta de recomanació que porta a la butxaca.
A tots els llocs on va buscar feina li demanen una titulació, cosa que ell, format a l'antiga, no pot acreditar. Tot i així, gràcies a la carta de recomanació, troba una empresa que li ofereix fer un període de prova. El Xesco content ho comenta a les seves amistats; la gran majoria coincideix en dir-li, que si vol la feina, s'ha de fer imprescindible per a l'empresa.
Els dos primers dies de treball tot rutlla, la feina que li han assignat no l'espanta, és el que més o menys ha fet durant 28 anys, resoldre les petites avaries del dia a dia.
Però resulta que li assignen un parell d'operaris joves, d'aquells que van carregats amb llibres d'instruccions i amb la tauleta amunt i avall.
EL Xisco arrufa les celles, recorda les recomanacions dels amics i decideix anar per lliure, ignorant els dos nois.
Renega de les noves tecnologies. Ell per reparar una màquina només necessita una cadira per a asseure's i estudiar en calma la fallida. Els dos nois li pregunten com s'ho fa, la resposta és sempre la mateixa, experiència. Aquesta manera de fer i aquest tracte hostil es va repetint dia a dia.
En un moment determinat se senten crits i corredisses. La porta d'una cambra frigorífica s'ha tancat i dues noies han quedat atrapades a dintre. El nerviosisme va creixent, els dos operaris, tauletes en mà, proven de solucionar el problema. Els nervis els paralitzen les idees. El Xisco s'ho mira de lluny, s'apropa al codi de l'entrada, treu la tapa i amb una estrebada arrenca els fils elèctrics. La porta s'obre. Ara sí, pensa, la feina és meva.
Quan s'acaba el període de proves és cridat al despatx per signar el final del compromís.
—No és possible, aquí jo soc imprescindible.
—Ho sentim senyor, però a la nostra empresa, imprescindible és aquell que sap treballar en equip.


MarcelinaViadiu

Comentaris

  • decepció[Ofensiu]
    marialluïsa | 18-04-2022


    Un personatge molt ben dibuixat en una història que al final sorprèn al lector.
    També és important saber treballar en equip...ben mirat, tots som necessaris però ningú imprescindible.
    Felicitats i molta sort!

  • Experiència,...[Ofensiu]
    Prou bé | 13-04-2022

    ...no ho és tot! També cal saber treballar en equip! Queda palès al relat. Un bon relat que fa pensar.
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Xoc generacional[Ofensiu]
    llpages | 13-04-2022 | Valoració: 10

    El que descriu el relat no és cap ficció, és el pa que hi donen als que han de fer front a les noves tendències del món laboral, a tots els nivells. M'afegeixo a la denúncia d'aquest tractament injust cap als "inadaptats". El que no saben els que ara desqualifiquen és que, més aviat del que es pensen, ells també acabaran jutjats pels mateixos "pecats". Enhorabona, Marcelina!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

marcelina viadiu

5 Relats

14 Comentaris

623 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00