La mort d'un llibreter

El plaer de la lectura té una litúrgia i la llibreria és el seu altar. Quan vaig llegir "Si una nit d'hivern un viatger" d'Ítalo Calvino, una lliçó magistral de literatura, m'imaginava l'escena de la llibreria a Can Geli, en el bell mig del centre de Girona i el llibreter que hi sortia em recordava molt a en Pere Rodeja: Nerviós, bellugadís, buscant sempre entre els prestatges o a les taules sobre les quals s'amuntegaven desenes de llibres formant columnes de dubtosa estabilitat. De vegades, desapareixia en la foscor del magatzem, que en la ment mitòmana de la meva joventut concebia com una mena de fabulosa biblioteca d'Alexandria, plena fins al sostre de prestatges i passadissos a diferents nivells. Quan sortia amb el llibre que li havies demanant a la mà esbossava un ampli somriure de satisfacció, com si hagués superat un repte mitològic i et donava tota classe d'explicacions sobre les diferents edicions de l'exemplar o les traduccions si era el cas. Si no l'havia pogut trobar s'apuntava el títol i l'autor per poder-lo encarregar posteriorment.

Can Geli destil·lava en un únic establiment tres de les olors que m'han acompanyat tota la vida: la de botiga antiga, un aroma peculiar que té molta relació amb la fusta i que invita al recolliment, al respecte i al diàleg en veu baixa, la de llibre nou, olor de tinta que t'envaeix i t'embriaga, que ataca la pituïtària amb fermesa quan deixes passar amb rapidesa els fulls sota el polze i que et transporta inevitablement en el túnel de temps cap als remots començaments de curs. I per acabar, la de llibre vell, una olor indefinible però característica, relacionada amb la visió de l'esgrogueiment dels fulls, exemplars que tractaves amb molta cura, com es toquen sempre els objectes de gran valua. Quan entraves a Can Geli buscaves instintivament un barret inexistent per treure-te'l davant d'un temple de la cultura, del qual en Pere n'era el sacerdot.

La darrera vegada que em va atendre va ésser l'any Pla, A Catalunya Ràdio feien un programa on llegien les seves obres. Un dia vaig sentir un fragment impressionant, amarat de lirisme de "Les hores". Em varen entrar ganes de llegir-lo i vaig anar a la llibreria. Després de buscar-lo durant una estona va tornar, triomfant, amb el volum de color vermell característic de l'obra completa. Em va dir "T'emportes l'últim que queda. Vols creure que des de que es va acabar d'editar no s'ha fet cap reedició. Només es poden trobar exemplars aïllats en alguna llibreria antiga com aquesta" El to de la seva veu era de desolació, de desencís, com si m'estigués explicant un sacrilegi. Vaig trobar que tenia raó i el temps i la lectura posterior del gran escriptor català m'ho ha confirmat. Així era en Pere: cordial, afable, enamorat amb passió dels llibres, als que va dedicar tota la seva vida. Descansi en pau.