La mort blanca

De vegades, la realitat t'assalta i et sacseja i colpeja un dilluns al matí en una imatge repetida en la portada dels diaris. La fotografia, l'autor de la qual, Mohamed Messara de l'agència EFE és des d'ara un ferm candidat a guanyar el World Photo Press d'enguany ens paralitza d'horror, ens capgira alguna cosa en l'estómac i ens fa sentir malament: Correspon al rescat del cadàver d'un nen de tres o quatre anys després de l'ensorrament d'un edifici a causa dels bombardejos de l'aviació israeliana a la ciutat libanesa de Qana. L'Infant empernat, rígid, té la pell i la roba emblanquinada, un blanc que contrasta ferotgement amb el to general de l'escena que és en color. Aquesta circumstància porta la vista immediatament cap a la figura inert del nen que sembla una estàtua de cera. La imatge adquireix un to patètic, la situació és d'una monstruositat provocadora, d'una cruesa esfereïdora.
I tanmateix les guerres tenen aquesta sensació de presagi, d'inevitabilitat. Per més acords de pau que es signin, per més diplomàcies que es despleguin, per més esforços que es facin per la convivència, l'home no ha après encara a resoldre els seus conflictes d'una altra manera. En la novel·la "No hi haurà guerra de Troia" Jean Giraudoux posa els seus personatges en mans del destí: "El dia abans d'una guerra, els dirigents dels dos pobles en conflicte es reuneixen per mirar d'impedir-la. Els preparen una bona taula. Fan un bon àpat i veuen un bon vi. Agombolats pels efluvis de l'alcohol els dos jerarques veuen que no hi ha en l'altre cap aspecte que pugui ésser odiós, cap tret execrable, cap gest desagradable i s'aixequen de la taula convençuts que les seves respectives nacions poden conviure en pau i s'acomiaden desitjant-se salut i fortuna. I l'endemà, tanmateix, esclata la guerra. El privilegi dels poderosos és contemplar els esdeveniments des del seu balcó."
La història de la humanitat és la història de les guerres, de les atrocitats, de les inquisicions. La imatge del nen libanès ens recorda que la civilització no ha aconseguit encara apaivagar la nostra naturalesa animal i ensenyar-nos a conviure i repartir la riquesa en un planeta de recursos limitats.