La meva psicòloga

Un relat de: joandemataro

Aquest deu estar malament del cap! És el que acostumem a pensar( ep!, jo era el primer...) quan sentim que algú diu que va al psicòleg.
Doncs bé, jo ja fa uns nou mesos que hi vaig i avui em preguntava a mi mateix: Joan, com és que has hagut d'anar a una psicòloga?... Si estàs casat amb una gran dona, tens dos fills meravellosos que són una perla i un diamant, tens el pare i els germans i la resta de familiars... tens amics, companys de feina... I tanmateix, recordo , com si fos ara , el primer dia que vaig anar a la consulta de la Yolanda, allà estava jo sentat en una cadira plorant sense poder parar, com no ho havia fet mai, davant una persona a la qual no coneixia de res i suplicant-li: " Ajuda'm, si us plau! "
Com és que passa això, si tenim tantes persones conegudes a prop nostre?
Cadascú és ben lliure de pensar el que vulgui...Jo dic que m'havia ficat en un cercle en el qual m'estava consumint, tenia el cos molt cansat( i no sóc pas tan vell) ; i el cap a punt d'explotar i els que tenia a prop... doncs no els retrec res, que hi consti que me'ls estimo molt, de veritat, però jo sabia que per més que volguessin en aquell moment no em podien ajudar.
Us preguntareu el per què? Doncs , és bastant evident, perquè tots ells i elles estaven a dins del mateix cercle que a mi m'ofegava i poc em podien donar el que jo necessitava: atenció sense presses, escolta, comprensió, informació, serenor, confiança, autoestima, ajudar-me a fer neteja per poder veure formes i colors que jo no era capaç de percebre... Tot això, és el que jo necessitava i a tan grans quantitats que tots els que m'envoltaven( maleït ritme de vida el que portem!!!!) per més que ho intentaven , no m'ho podien donar.
La Yolanda, recordeu... la meva amigòloga, em regala una hora al mes i només amb aquell espai de temps quan torno cap a casa ; porto, discret, un somriure a la boca i a l'esquena un sarronet que ella s'ha encarregat d'omplir d' autoestima i de colors...
Gràcies Yolanda, un petó.
joan

Comentaris

  • Hola, Joan [Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 02-03-2012 | Valoració: 10

    He estat allunyat una temporadeta de fer comentaris, de fet des que em vaig jubilar. Fa un parell de dies que estic intentat recuperar el bon costum de fer de criticaire. He buscat alguna cosa teva que no tingués gaires comentaris però... m’he trobat aquest que ja en tenia 12 i mira! m’ha fet gràcia, encara que sigui divendres, ser el que faci 13.
    No sóc psicòleg, però què vols que et digui! Crec, espero, desitjo que canviant el gènere, després d’aquest temps de coneixença virtual, em consideris un amigòleg, això sí, sense títol, però pensa que estic a la teva disposició per escoltar el que faci falta.
    Com tu dius, de tant en tant... una abraçadota!
    —Joan—

  • Ajuda especialitzada[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-06-2010

    Molt bo, això de "l'amigologa", jajaja!

    Algunes persones afortunades ( com tu, per exemple, amic Joan ) busquen ajuda especialitzada, i la troben; altres no ho fan i pateixen lluitant tots sols; en alguns casos, la vida mateixa s'encarrega de fer de psicòloga... encara que no sé si de manera gaire amistosa!

    Si et va agradar el Retrat, espero que t'agradi també la Galeria de retrats d'home feliç caient en un forat

    T'envio una abraçada del color que més t'agradi,
    Unaquimera

  • jo no tinc yolanda[Ofensiu]
    ales de foc | 17-06-2010

    però a tots ens en faria falta una. Per desestressar-nos, per treure les penes o simplement per descarregar el pes del dia a dia que tots duiem a sobre. Vida que gira massa depressa, tant que de vegades ens capfiquem amb una sola cosa, sense donar-nos compte que la vida va girant i nosaltres som testimonis, j no el protagonista, del pasde la mateixa.
    enhorabona pel relat

  • Mira www.guimera.info [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 08-06-2010 | Valoració: 10

    Hola;

    Tribuna és la 'part literària' d'aquesta web del cor de Catalunya.

    Jom fagi tasques d'editor, i quan a les imatges el Tomàs Irigaray n'es el responsable.

    Les teves històries m'agraden, i penso que tambè agradaran als lectors de la Tribuna.

    Ja saps, en un arxiu adjunt envia el text a tribuna@guimera.info

    Merci

  • regalar temps [Ofensiu]
    Avet_blau | 08-06-2010 | Valoració: 10

    els que regalen temps
    joia d' aquest moment .
    els que saben i poden escoltar ,
    i mesuran paraules com joies.

    i encenen la llum de l' esperança
    obrint una porta a la nit .

  • A vegades em pregunto[Ofensiu]
    joanalvol | 08-06-2010 | Valoració: 10

    què passa al nostre intern que no se sent satisfet, que s'enfonsen els pensaments, que els sentiments s'ofeguen, que s'espesseix la ment. Els fenòmens de la psique desconeixem, aquesta part de nosaltres mateixos que ens costa tant de reconèixer. Quan no pot més es queixa, i aleshores
    no ens resta altra sortida que acudir al professional de torn.
    Per què hem deixat de cultivar l'ànima, això el que vol dir "psique", i no altra cosa?
    El cos humà no és una màquina i l'ànima tampoc.
    M'ha agradat el teu relat
    Joanalvol

  • Jo també tinc la meva Yolanda![Ofensiu]
    ORIOL | 05-06-2010 | Valoració: 10

    No saps com d'identificat m'hi he sentit.Penso que en la vida que portem tots en necessitaríem una de Yolanda a la nostra vida. Vaig començar anar-hi confús, sense saber on anava, amb presses i amb ganes de que tot s'acabés. Ara he anat avançant molt i això em gratifica com no t'imagines. Ara no ho puc deixar, tot i que sé que un dia també s'acabarà perquè com tot a la vida, s'acaba. Vaig anar-hi sense confiar-hi i ara hi confio plenament. Gràcies Yolanda per fer-ho possibe i gràcies pel teu relat!

  • Ple de colors[Ofensiu]
    Illadestany | 05-06-2010

    Preciós això de l'amigòloga, el somriure amb què en surts, i el sarronet ple de colors. Un testimoni valent d'una feina molt important, potser més que cap altra: la que fem amb nsaltres mateixos, amb l'inestimable ajut de què ens parles_, per a estar més harmònics amb la vida, i poder oferir més als altres i a nosaltres mateixos.

  • El valor de la objectivitat[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 05-06-2010 | Valoració: 10

    Un Relat molt íntim i sincer. Enhorabona !
    I m'agrada el nom que li has donat a la psicòloga.
    Potser els experts o expertes.... inventaran una nova frase.... "vaig a una psicòloga".
    El ser humà a vegades...i per moltes causes, la majoria afectives-emocionals ens trobem en un laberint i ajuda molt... una persona honesta que des de una visió objectiva et suggereixi camins per sortir....

  • Joan...[Ofensiu]
    brins | 02-06-2010 | Valoració: 10

    La nostra ment rep contínuament batzegades de dolor, d'estrès, de desencís..., que creiem que ha de resistir impertorbable, però no és així, la ment és feble i necessita que en tinguem cura constantment. La tasca dels psicòlegs és proporcionar-nos aquesta atenció quan els ànims defalleixen, i el fet que tu ara ens puguis expressar amb tanta claredat les teves vivències, és una prova evident que has aconseguit superar el desànim. Enhorabona!

    Una afectuosa abraçada,

    Pilar

  • Psicòloga[Ofensiu]
    Materile | 02-06-2010

    T'ha sortit clavat, Joan! sembla que m'hi trobi.
    Molt real.
    Materile

  • panxample | 01-06-2010

    iep! Joandemataro et veig millor, fas més bona cara.
    RC també fa una mica bastant d'amigòleg .
    Obrir les finestres, deixar que renovi l'aire , entri la llum ,ajuda a veure-hi clar, els colors agafen unes altre tonalitats. fins un altra.
    avant

  • panxample | 01-06-2010

    iep! Joandemataro et veig millor, fas més bona cara.
    RC també fa una mica bastant d'amigòleg .
    Obrir les finestres, deixar que renovi l'aire , entri la llum ,ajuda a veure-hi clar, els colors agafen unes altre tonalitats. fins un altra.
    avant

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2135 Comentaris

427970 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan