LA MEVA PRÒPIA VIDA 1

Un relat de: Bonhomia
LA MEVA PRÒPIA VIDA 1

Me'n vull anar lluny... lluny de la claror solar que m'atossiga... lluny dels ports de mar on s'hi acaba la terra per a caminar... ser una mica lliure... encara que no representi res per a ningú. No vull fer cap viatge astral. I vull fugir d'aquí perquè no m'agrada, no m'agrada el món on he nascut, que m'ha fet conscient de tantes coses al néixe-r'hi, al ser-hi i a l'existir-hi.

No sé com planejar-ho, no trobo cap manera, i de fet és evident. Però tinc molt clar que jo vull viure, i que mereixo quelcom molt millor que això.

Amb aquestes paraules vull iniciar un rumb. Encara que sé que no podré fugir, vull evadir-me, cercar quelcom d'inconegut, que jo mateix no hagi imaginat mai.
No parlo de l'L.S.D. ni de cap droga, no. Vull ser fort. I vull recórrer aventures enigmàtiques, dolces i sorprenents, corprenents.

Aquí jo no m'hi sento bé. Tinc aquest dret per naturalesa: el dret de cercar LA MEVA PRÒPIA VIDA. ...

Comentaris

  • Marteta | 02-10-2015 | Valoració: 10

    Llibertat frustrada per circumstàncies exteriors a un mateix o indefinició d'una pròpia personalitat vital?

    És un text frustrant, obscur, amb voluntat d'una claror encara no descoberta. És vida

    Marta

  • molt bo [Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-09-2015 | Valoració: 10

    Jo tambe voldria anar molt lluny
    Montse

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513993 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.