La meva colla

Un relat de: ITACA

A vegades miro de reüll i dic: on es trobaran les molles de pa, que anava deixant la Laura per no perdres de viatge a la lluna?
Tot seguit, després de formular-me aquesta pregunta, arriba la mestra de les mestres, la que llença desitjos al vent per endolcir el món, amb aquell somriure tan seu amb gust a utopia, el seu nom és Sara i com diu en Serrat sobre el Barça, sempre que guanya en Nadal tots els déus inexistents per la Sara, cobren realisme. Encara tinc pendent agafar-me a les seves ales blanques per així tocar la llibertat.

Parlant de somriures, quants somriures ens has arravatat Adri ? sempre tan atent i rialler, el que s'enamora, el que viu totes les vides que mai hagués imaginat, el que abraça i besa a les emocions, el que du la frase "Si necessites qualsevol cosa, ja saps on soc" i per no trencar la rutina et torna a dibuixar un somriure per a combatre contra les tristeses.

La que du el Punk a les venes, la que porta la revolució al seu cor, la que crida a mes d'independència, AMISTAD a les manifestacions, la que mira el cel i hauria de pensar que el dia d'avui pot arribar a ser genial, la que mai es cansa de repetir ... em de liar-la! Aquesta és la meva amiga Clara.

Ara són les dotze de la nit, i no puc evitar riure en recordar al Ceniciento, el que fa de les seves amb bondat, el que té força i ànims per passar-ho en gran amb els amics, el que viatja amb tren sense destinació fixa, el que es fa estimar. Mira que ets graciós Dani !

Intel·ligència, ideals, el "Bonano" de Barcelona, el que a traves d'aquells ulls de mel, recorre prats i països, cors i mes cors de gent que necessita de les seves empentes, de les seves abraçades i "mimitos", aquest és en Chechu, portador d'instants inoblidables.

Mou els seus ulls i envolta els moments amb petons, amb mirades seductores, amb crits d'alegria.
Avui somiaràs i despullaràs a les ombres tot despertant el sol, avui caminaràs per les rambles com aquell dissabte, buscant amics, buscant bromes, abraçant la nostra felicitat, aquesta és la Laura.

Mireu la Mireia que bonica i feliç és quan es troba al costat del ...
La que quan veu una A es desfà i crida als quatre vents que estima a l'Adri, la que besa al cel, la que observa amb mirada encisadora els somnis.

Guaiteu que fa l'Alberto, ja torna a fer de les seves, el que vol anar a patinar, el que vol saltar, córrer, estimar.
El que de tot pou sense sortida troba una alegria per riure com mai, el que comparteix amb els demés la seva fragància marina, el que mira amb aquells ulls blaus portadors de poesia.

Gràcies per ser com sou, per cada instant que em regaleu, per cada petó i rialla, per totes les abraçades que encara ens queden per donar-nos.

Sara Adri Clara Dani Chechu Laura Mire Alberto, hi ha tu ...

GRÀCIES.

PD: Us estimo ...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

141988 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.