La llum dins la tenebra

Amb la teva disfressa de roses
em punxo i vesso la sang;
tu ets la princesa de les derrotes
i jo el vagabund excitat.

En aquesta sorra de platja,
on anem deixant les empremtes vermelles del nostre amor,
només ens veu la lluna,
dins el regne de la foscor.

Potser algun insecte
ha copsat les nostres intencions,
però sóc tant lluny de meditar sobre la ciència
que no em vull permetre esbrinar de quin color som.

Però ara som el que volem:
àngels caiguts, suïcides en zel,
un amor tan plàcid
com tormentosament espantós,
per com vibra la fibra,
per voler fer de dos un sol cos.

La platja convertida en terres movedisses
se'ns empassa i tanca les cortines
d'aquesta obra tant magnífica
que hem tingut el plaer de viure.

Som dins la terra
i ens hi ofeguem,
però els nostres instints es mantenen intactes
malgrat que ara som cecs.

Veig una llum al centre de la nostra escena
que prové de la font rosa:
hem creat el diable sota la terra,
hem creat l'infern.