La llum ballarina

Un relat de: Eric Martinez
El firmament estava ple d'estels aquella nit... La nit en què la Carla va deixar oberta la finestra de la seva habitació... Era estiu, i la calor obligava als veïns del barri a deixar obertes les finestres de les seves cases... Però l'objectiu de la Carla no era enfront de la calor... No... Ella no volia que la calor desapareguis... Ella volia... Millor dit... Esperava una altra cosa...

No era la primera vegada que la Carla deixava la finestra oberta, i tampoc era la primera vegada que la Carla esperava... ¿Però que esperava la Carla? Tenia deu anys, i des que tenia set, el primer dia de Juliol, la Carla sempre esperava sota aquella finestra... Una cosa... Una llum... Una llum que més d'una vegada es posicionava a la seva terrassa... Sobre els petits nans de marbre que decoraven l'espai...

Aquella nit d'estiu, la Carla estava cansada... Havia tingut un dia molt productiu jugant al parc i estudiant, i va decidir ficar-se al llit d'hora...

Eren aproximadament les dotze de la nit... Potser un minut abans del començament de la matinada, quan la Carla es va aixecar del llit per anar al lavabo... I allà estava... La llum... La llum encisadora que tant havia esperat...

Es va apropar a la finestra per veure-la millor... Per veure els seus moviments... Per veure la seva forma... Però no va poder... La finestra era massa petita, així que va decidir sortir a la terrassa...

Una vegada fora, va poder veure la llum... Una llum preciosa... Una llum que es bellugava i que somreia... I que en un tres i no res, va desaparèixer... La Carla va mirar el seu voltant, confosa, i a la vegada complaguda... Feliç...

Un soroll va desviar la seva atenció cap a la teulada... I una figura, d'aparença infantil, va mirar-la.

La Carla va observar la figura a la foscor, i com un centelleig, la llum, ballarina va travessar la figura, deixant veure la cara d'un nen... L'expressió feliç d'un infant rialler que mirava la Carla...

L'homenet va fer una reverència a la Carla... Que aquesta, va retornar amb un somriure...

Des d'aquell dia, cada nit de l'1 de Juliol, la Carla surt a la terrassa a la recerca d'aquella llum... ¿I tu? ¿Ja has trobat la teva llum?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer