La llibreta vermella: Novè capítol: Corxeres i semicorxeres (cinquena i darrera part)

Acabo aquest capítol de les meves memòries musicals amb la inclusió d'alguns grups o intèrprets oblidats ( i això que estic escrivint unes "memòries"!) en el text escrit fins ara, amb tots els comentaris que facin falta, evidentment. Han estat aquests:

Santana: Europa, Samba pa ti, etcètera. Un clàssic entre els clàssics
Simon and Garfunkel: Sounds of silence, I'm a rock, The boxer, Mrs Robinson. Segurament el millor duet que hagi existit mai.
Pretenders: Una veu i una música d'una gran qualitat amb temes molt coneguts.
Dawid Bowie: Un altre oblit imperdonable. Starman em porta records dels meus quinze anys. Res puc dir que no s'hagi dit.
Rod Stewart: Maggie, Do you think I'm sexy? La veu rogallosa que no envelleix.
Eagles: Hotel California, un dels millors discs de la història. Escoltat una i altra vegada m'ha estat impossible avorrir-lo. Només sentir les primeres notes ja et comença a subjugar. New kid in the town és magnífica. Hi ha una versió de la Nina en català molt bona que permet apreciar també la història que explica la lletra.
Cat Stevens: Moon shadow. Morning has broken...Imprescindible en la meva història musical.
Bee Gees: Una mica ensucrats però no es pot negar que els he escoltat moltes vegades.
Electric Light Orchestra - Last train to London, Confusion...Un estil i un so molt peculiar, diferent al que sonava en aquella època. Intocable en la meva banda sonora.
A.B.B.A: Els suecs d'or varen revolucionar el pop des del seu triomf a Eurovisió. Després Dancing queen va començar a forjar la llegenda. Recordo un estiu en que no parava de sonar a les gramoles. La història posterior la sap tothom: Èxit darrere èxit, la separació, el musical. Mai han deixat de sonar a tot arreu.
The Cure: Magnífics. Una nit vaig anar a un pis d'estudiants. Ben rodejat d'una grata companyia femenina, una noia va posar el "Just like heaven". Des de llavors l'he portat en el moll de l'os. Molt bones també el Boys don't cry i el Friday I'm in love. L'estètica gòtica va marcar una tendència molt clara seguida després per altres grups
Aerosmith: La meva incultura musical va propiciar que me'n assabentés que els seu primer disc va ésser editat el 1968. Són molt bones Crazy i I don't wanna miss a thing
Bonjovi: Es pot veure perfectament que els meus gustos no són gaire exclusivistes. Que se'n pot dir? Només escoltar-los: Living on a prayer, It's my life i l'excellent balada Bed of roses
Scorpions: Més del mateix. Magnífiques Still loving you i Winds of change
Bryan Adams: (Everything I do) I do it for you, Heaven, Have you ever really loved a woman: Balades per a escoltar en moments molt especials.
Robbie Williams: Això no s'acaba mai. Cançons agradables a tota hora: Feel, Angels...
Joaquín Sabina: L'hi he dedicat un article sencer. Amb això està tot dit.
Mecano: Els reis del tecno espanyol i els més duradors. Varen evolucionar des de les cançons típiques d' adolescents cap a una música més elaborada amb joies com Mujer contra mujer, Cruz de navajas, Hijo de la luna. Me cuesta tanto olvidarte...
La oreja de Van Gogh: Molt bona música la del conjunt basc. Èxits a dojo:
Amaral: Tres quarts del mateix. Eva Amaral, aragonesa, va fer un disc en català cantant una dels temes més bons de Sopa de Cabra, Camins.

D'altra banda hi han hagut grups o cantants que han estat eclipsats per l'èxit de les seves cançons. És a dir, que es coneix més el tema que el nom de l'autor o intèrpret. A vegades, per l'excel·lència del treball, que ha deixat empetitit la resta de la trajectòria, o bé perquè s'han esfumat i
han desaparegut de l'escena musical després de la seva creació. N'he fet una altra llista:

Chicago - Hard to say I'm sorry. Per a ballar molt junts amb una bona companyia.
Kansas - Dust in the wind. Caramel pur.
Don Mc Lean - American Pie. Títol impossible de traduir, enigmàtica. Set minuts suggeridors : Un cotxe avançant i aixecant una polseguera de llibertat en el paisatge d'Arizona sota un cel blau com només ho pot ésser en l'Oest americà. Són les sensacions que em venen cada vegada que l'escolto.
James Taylor - You've got a friend. Un altre clàssic com una catedral.
Gilbert O'Sullivan - Alone again. Més sucre.
Harry Nilsson - Everybody's talking. John Voight, un cowboy a la ciutat, Dustin Hoffman i una banda sonora inoblidable.
Carly Simon - You're so vain. Records, records, records..
Cindy Lauper - Time after time. Ep! Ja som als anys vuitanta.
Suzanne Vega - My name is Luca. Molt bona cançó amb un toc de guitarra esplèndid.
Foreigner - I want to know what love is. Una de les millors cançons de la llista, amb uns darrers minuts corals meravellosos.
Van Halen - Jump. A veure qui és el guapo que és capaç d'escoltar-la sense saltar?
Europe - The final of countdown. Impossible sentir-la sense que et produeixi un quadre convulsiu.
R.E.M. - Losing my religion. El mascaró de proa del vaixell ben armat d'aquesta magnífica banda americana.
O.M.D. - Enola gay: Entrem en el tecno. Qui no recorda i identifica els primers acords?
Alphaville - Forever young. Molt coneguda
Spandau ballet - True - Through the barricades. Aquí en poso dues com un acte de justícia, perquè no podria triar-ne una només.
Duran Duran - Wild boys
Simple Minds - Don't you forget about me
Depeche Mode - Just can't get enough
Human League - Don't you want me, baby
Ultravox - Dancing with tears in my eyes
Yazoo - Don't go - Nobody's diary
Pet shop boys - You're always on my mind (tema d'Elvis Presley) Tecno per un tub.
Modern Talking - You're my heart, you're my soul - Cheri chery lady
P. Lion - Happy children

No ens oblidem dels italians:

Lucio Battisti - Il mio canto libero
Umberto Tozzi - Gloria
Claudio Baglioni - E tu - Sabato pomeriggio. Se'm posa la "gallina de piel"
Sandro Giacobbe - Il giardino proibito. A buscar una parella per ballar!

I acabo amb dues cançons indispensables

Joan Baptista Humet - Clara
Kim Carnes - Bette Davis eyes

I fins aquí la meva història musical, en la que segurament hi faltaran alguns noms. Algun dia pot ésser parlaré de l'estètica, de la moda, dels costums relacionats amb la música que he viscut, que he gaudit, que m'ha divertit, m'ha fet pensar i m'ha fet plorar. Pot ésser en alguna altra ocasió m'hi tornaré a posar. Ara, altres històries estan demanant pas per a ésser explicades. Queda tant per dir! De moment, estan tocant els darrers compassos. S'acaba la cançó.