La guerra de l'aigua

L'endemà d'haver hagut de baixar d'una ampla vorera que rodeja el Parc del Migdia perquè un aspersor amb deliris de grandesa regava la gespa i també el carrer, llegeixo en el Diari de Girona que l'Ajuntament es prepara per a un inici de l'any amb restriccions d'aigua, si no plou amb abundància en els propers dies. L'entrada en la fase II de la sequera suposarà talls en el subministrament durant quatre hores al dia en comerços, habitatges i indústries. El regidor de Medi Ambient i sostenibilitat, (paraula de moda que tan agrada als eco socialistes) ha manifestat que la situació és crítica i ha anunciat que en cas de que segueixi la sequera s'adoptaran mesures complementàries, com l'explotació de tres pous situats a Salt.
No sé si l'Ajuntament de Girona espera amb aquest anunci apocalíptic un canvi dràstic en les actituds dels ciutadans i les empreses envers el consum d'aigua. A aquest líquid cada vegada més preuat li passa com a la salut: Només se les valora quan falten. Les declaracions del regidor han estat atacades des de diversos àmbits polítics i socials assenyalant que altres poblacions que també s'abasteixen del Ter tenen un consum molt més elevat i per tant hauria d'ésser "allà" a on comencessin a aplicar restriccions (i tothom sap de quin lloc parlo)
Els experts que es dediquen a fer prediccions ja fa temps que ens ho adverteixen: Les guerres del futur no seran pel petroli si no per l'aigua. De moment, el Partit Popular, amb la vista posada en les eleccions, torna a ressuscitar el tema dels transvasaments. Poca broma, doncs, perquè no estem parlant d'un líquid viscós que manté l'economia del món occidental en funcionament. L'aigua és indispensable per a la vida. No podem provocar la pluja però si que es poden prendre mesures per gastar menys, com per exemple, deixar de regar la gespa dels jardins i parcs públics. Ja ens hem acostumat a la visió de les fonts ornamentals totalment buides. També ens habituarem a veure l'herba groguenca i seca.