La gran desconeguda

Un relat de: Marteta
Submergida en la foscor de mi mateixa no em trobo. Som jo? He sigut jo mai?

La llum de la incertesa està apagada, compleix molt adequadament el seu paper. Avui són les sombres dels meus passos les que em guien, i és estrany, però no puc seguir el ritme, em pareix sumament ràpid.

No mir enlloc i mir per tot. No serveix per res, esforços inútils. Però mir sense mirar la foscor d'aquesta llum.

On sóc? On arribaré? Estic cansada, necessit asseure'm, no puc caminar més sense abans saber on em dirigeixen aquests indecisos passos.

Caic volultàriament, no em faig mal. Em sent millor, molt millor. Segueixo sense veure què és el que m'envolta, però la foscor interior del meu subconscient comença a esvair-se... ''Coneix-te a tu mateix i coneixeràs al món''.

Primer pas donat: reconeixement del meu abatiment, de la meva incertesa, del meu esgotament emocional. Reconeixement de la necessitat de caure, de descansar la puja d'aquesta infinita muntanya pedregosa.

No sé qui som, i aquesta X infinita d'identitat només em portarà a perdre'm pel camí, a donar voltes innecessàries. Ara descans, ara pensaré, ara parlaré amb la gran desconeguda que habita dins meu.

Comentaris

  • Difícil![Ofensiu]
    Eloi Miró | 16-10-2013 | Valoració: 10

    És difícil conèixer-se un mateix, sobretot perquè tendim a enganyar-nos. És trist però és així, requereix un gran esforç el fet de plantejar-te preguntes i buscar i trobar tu mateix les respostes... s’ha de dir que a vegades tampoc ens interessa trobar-nos, conscient o inconscientment. (la pregunta és... realment busquem respostes perquè ho volem i ho creiem necessari, o simplement per continuar enganyant-nos?¿?) Ànims, espero que ben aviat et trobis amb tu mateixa!!

    Una abraçada:

    Eloi

  • un cop més Felicitats![Ofensiu]
    Annalls | 15-10-2013 | Valoració: 10

    Felicitats per com has plasmat el teu sentiment de desampar i incertesa, la teva joventut i maduresa. Com mires la llum fosca ¿? no recordo com ho deies... la foscor d'aquesta llum o la llum d'aquesta foscor. el cas es que no estaves a les fosques del tot... Coneixer-se porta tota una vida per alguns, d'altres ni ho intenten, ni saben de que els hi parles, o els hi fa massa por. Enfrontar les pors, el pitjor de nosaltres, aquelles coses que mai havíem pensat que podríem fer o dir... no tinguis pressa t'aniràs coneixent a mida que vaguis visquent i tinguis experiències. No t'espantis mai, tots tenim un bagatge desconegut , que aflora en circumstancies a vegades extremes, per sorprendre'ns , a cops per bé , a cops per mal. Som humans.
    Una besada.

    I ara que ja no puc banyar-me, em poses aquesta foto? malandrina!!

  • Ens coneixem nosaltres mateixos?[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 13-10-2013

    Crec que no, quantes i quantes vegades decidim fer alguna cosa i al mateix temps sentim una força interior que ens aconsella fer-ne una altra, però així i tot decidim fer-ho, com si fos un repte, a veure qui pot més!

    Els humans som molt complicats, el món està fet un garbuix, nosaltres mateixos no ens acabem d'entendre i per si això fos poc, encara hi ha qui "ens vol arreglar la vida".

    Buf, per molt que ens medeixin l'intel·lecte, crec que aquest sempre serà un punt negre!

    Una abraçada Marteta, espero que t'esclareixis. aviat!

    Gemma

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

156711 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96