La gerra freda

Un relat de: llamp!

Després de la guerra
va venir la fredor,
el mur de la separació,
comunisme i capitalisme
enfrontats cara a cara.

Un bon dia em vaig llevar,
no tenia aigua calenta
i una gerra vaig agafar,
amb aigua freda la vaig omplir.

Cuba apuntava els EUA
i Kennedy va negociar.
Guerra d'espies
varen començar.

Vaig dur-la a la banyera
amb la mà vaig agafar-la,
aquesta seria la primera
i al cap vaig apuntar-la.

Gorbatxov la URSS va desintegrar
i els països de l'est
a Europa es van aproximar
mentre a Rúsia passaven fam
els EUA de poder es van inflar.

L'aigua calenta no raja,
hauré de fiar-me de la gerra
de l'aigua freda que sí que baixa.
La regalimaré tota sencera?

L'Islam es va sublevar
i amb ell els musulmans
de Mesopotamia van actuar.
Pocs creien què havia succeït.
Bin Laden les torres va escalfar.

Un bon raig vaig deixar caure
quin calfred, Deu meu!
Que freda estava!
vaig tremolar
mal de cap vaig agafar
i un encostipat vaig engendrar.

Saddam la va palmar
Bin Laden no paren de buscar.
Putin acavarà el 2008.
Bush acavarà el 2008.
Kennedy el van assassinar.
A en Fidel poc li queda per acabar.
Quins líders vindràn?
Què podem esperar dels que manaran?
Quantes gerres fredes cauran?

Comentaris

  • Calfred[Ofensiu]
    Nubada | 07-05-2007

    Curiós joc lingüístic (guerra freda - gerra freda) i de significats per treballar un tema que fa venir calfred.