La feixuguesa de dies en va

Amb mans untades dels dies del consum, amb l'esgavell de cada carrer i carreró, amb un fals ganivet a l'espatlla, camino sense cançó.
Amb la mirada trista, cos trist, fart de veure com tothom s'escapa de si mateix a poc a poc, intento fer egoïstament la meva vida translúcida i no puc estar sol.
Potser l'Aire i els Astres algun dia ens donaran consol, potser que no succeeixin algun dia més desastres.


Sergi Elias
13-01-12
Per a mi un dia qualsevol, em vull allunyar de les mentides del nadal...