La dona que es va enamorar de la seva ombra

Un relat de: Josoc
La dona que es va enamorar de la seva ombra.

La Ivette va arribar a Barcelona, en viatge de vacances i va quedar fascinada pel sol que, a diferència del seu país, brillava per tot arreu. Així que va aconseguir una feina que podia fer-se des de casa i s’hi va instal•lar de per vida. Però desconeixia la llengua i se sentia molt sola.
Tot va començar un dia que la Ivette anava caminant tranquil•lament pel carrer i es va adonar que davant seu es veia perfectament dibuixada l’ombra de la seva silueta. Mai s’hi havia fixat abans. I l’hi va agradar. S’hi veia més alta, més prima, més estilitzada.
A partir d’aquell dia s’hi va anar fixant més i més. Va veure que tan aviat la tenia al davant com al darrera. Al darrera li feia una certa gràcia, era com si la perseguís i apressava el pas per fer-la córrer o es parava de cop a veure que passava. Fins i tot, a vegades, l’ombra s’alçava del terra i s’enfilava a la paret i així podien caminar juntes.
Tot plegat va començar a ser com una obsessió. Va aprendre a passar pels carrers que la permetien veure’s reflectida pel davant o pel darrera i a evitar aquells on no s’hi veia.
Més endavant aquesta història va influir en la seva vestimenta. Ara es posava un barret, ara una capa, ara una bossa de mà ben llarga que li permetés balancejar-se... i era en la seva ombra i no en els miralls de casa que comprovava què li resultava més escaient.
Parlava sola pel carrer... bé, no tan sola:
-Ombra -deia- t’està bé aquest barret, però, saps què? Provaré de deixar-me els cabells llargs, serà bonic veure’ls onejar amb el vent.
Quan no lluïa el sol no sortia de casa: -No m’agrada anar sola per carrer- pensava.
També va provar de sortir de nits. En determinats punts, ben il•luminats elèctricament, també aconseguia veure la seva ombra, però.. la veritat és que li feia com una mica de por. De dia era alegre i juganera, podia fer-la saltar i girar al seu ritme, però de nit... semblava amenaçadora, escorredissa, traïdora...
Totes aquestes cabòries no impedien el pas del temps. Van anar passant els anys, la Ivette s’anava fent gran, van començar a fallar-li les forces i va haver d’agafar un bastó, li feia mal l’esquena i poc a poc s’anava encorvant... i tot això, és clar, s’anava projectant fidelment en la seva estimada ombra.
Un dia que se li va ocórrer de protegir-se el cap amb un barret i es va veure així, li va semblar que entre aquest, el bastó i la seva postura, semblava talment un bruixa. Es va posar a plorar al mig del carrer, va començar a tremolar i finalment va caure a terra.
Algú la va recollir i ella només repetia: -No vull veure la bruixa, no vull que m’empaiti la bruixa!
No sé si falta dir-vos que va acabar en una casa de repòs, on sistemàticament defugia de sortir al jardí, precisament en dies de sol. Ningú no ho entenia. Ella deia que la seva enamorada l’havia traïda i que no la volia veure més.

Comentaris

  • L'ombra projecta la persona...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 25-10-2012

    ...i si la persona està bé l'ombra també, penso. I no sempre és fàcil, que la vida té etapes i ho sap qui n'ha viscudes i ho admiro.
    Crec que la semblança amb l'ombra d'una bruixa...se li hauria de trobar el costat 'bo', és a dir, una bruixa no és lletja ni un monstre...és un persontatge creat. La persona és més que això i pot trascendir: una bruixa genial que pot volar amb escombra i tenir gats i mussols i riure pels descosits...a mi m'agrada la idea (sempre em considero molt més bruixa que fada). La persona sap, en el fons, més enllà de l'ombra, que és més que això i per això els relats de l'autora no han de parar, oi?

    Mena

  • Bona ombra![Ofensiu]

    Feia dies, massa dies que no et llegia. El teu estil senzill, planer, casolà, a mi, em dóna la sensació que més que llegir un text... t’estic escoltant. O sigui, que t’he d’«escoltar» més sovint!
    —Joan—

  • Dona amb ombra[Ofensiu]
    Unaquimera | 23-01-2012

    Una història curiosa, aquesta de la dona enamorada de la seva pròpia ombra, com curiosa és també la relació de dependència que la Ivette estableix amb el seu propi reflexe i com això condiciona la seva vida.

    M’ha alegrat molt tenir notícies teves després de tant de temps, Montserrat.

    T’envio una abraçada d’Any Nou,
    Unaquimera

  • L'ombra de tota la vida[Ofensiu]
    Materile | 22-01-2012 | Valoració: 10


    Hola, Josoc,

    Feia molts dies que no llegia res teu i avui he tingut una alegria quan he vist que havies escrit.

    Els teus relats són lleugers i simpàtics. Estan molt ben estructurats i sempre solen ser originals. M'agraden que flueixin, sense ser forçats, i els teus són àgils.

    M'ha agradat molt. Felicitats!

    Materile

  • La meva ombra i jo també som amigues[Ofensiu]
    Núria Niubó | 21-01-2012 | Valoració: 10

    Un relat deliciós, engrescador de llegir.

    Poc a poc ens fas endinsar en la personalitat de la protagonista i anem seguint la juguesca molt conscients del final, un final dur, que de tan real fa mal al cor.

    Profunditzant en el tema de la solitud i del perquè dels comportaments humans, ens regales un magnífic relat, en tots els aspectes, descripció acurada, rica i concreta i un tema profund presentat amb molta imaginació.

    Jo, Josoc em trec el barret, llenço la capa i el bastó i ben dreta et saludo de mà de la meva ombra amiga.

    Una gran i càlida abraçada,
    Núria

  • Bon relat!!!![Ofensiu]
    free sound | 19-01-2012 | Valoració: 10

    Posa’t la capa i el barret...
    Doncs jo li compraré una capa i un barret...
    Em recorda alguna cançó infantil...
    Bon geni de les paraules...
    Molt bons escrits.
    Felicitats.

  • Ombra amb vida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-01-2012 | Valoració: 10

    Relat fantàstic! M'ha atrapat el fet de parlar d'una cosa tan quotidiana com l'ombra, com la vida que té l'ombra, de dia i de nit, els jocs que podem fer amb ella, els jocs que tots hem fet algun dia amb ella. Fa riure, fa plorar el final, però és un molt bon retrat de la vida en sí mateixa. L'ombra és la nostra fotocòpia, un mirall que va per terra ; és més estilitzada, però també és fosca i negra. Hem de saber extreure'n bones conclusions, sense arribar al dol. M'ha agradat molt llegir-te. Rep una forta abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

129 Relats

525 Comentaris

120835 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.