La consciència mor en vida

Un lloro camina, avançant, i canta versos a la llum del sol. No lluitaré: en aquesta fosca caverna, sóc un déu emmagatzemat per altres déus, purpuri com l'L.S.D. desfent-se al cap d'un hippie desgraciat. I la meva desgràcia és el meu carnet d'identitat i aquest món, que també es desfà i desintegra cossos i ments, consciències malaltes d'aliment enverinat, de pols.
Lluito per al següent segon, però per al demà només hi ha pensaments que ja han caducat fa una eternitat, invents del joc qüotidià que mai es realitzarà, almenys per a mi, estimats amics. Doncs jo també sóc pols, una ànima perduda i marginada que ja no sap on buscar el seu lloc.
Projectes, projectes, projectes... que es transformen en un anhel marcat més que res per la "soledat" i pel sexe.
El meu cap dóna voltes al compàs de la música de Frank Zappa. No entenc pràcticament res del que diu, ja m'agradaria, però en sé ben poc, d'anglès. També m'agradaria conèixer algun idioma africà, i francès. I moltes més llengües i derivats.
Si res no s'escapa, i si d'alguna extranya manera quelcom neix quan quelcom mor, no aspiro a gaire. Necessitaria tres vides, per refer-me.
Ja no podem parlar de puresa, estem més que completament contaminats. No m'agrada afegir-me al bullici social de tota la gent que està condemnant el món a mort, parlo així.
Un bon cony emet bones vibracions, jove i esplèndidament sucós. Però jo fa molt i molt temps que no en provo un, m'haig de consolar amb vídeos porno, que fan remoure la meva consciència i quin lloc tan bonic per confessar-ho, senyor capellà, vostè tan feliç i benaventurat, a diferència de mi, jo, un pobre dimoniet sotmès a unes lleis sagrades que no provenen del cel, sinó del llenguatge maltractador de tothom qui se m'acosta per parlar-me.
Suu jo, tan desgraciat, a l'escriure emocionat, mentre penso en la mandra que em farà passar aquest escrit fet amb puntafina de tinta a relats.
Mostra'm les teves mamelles. Són perfectes, però em fa por tocar-les. Tinc la consciència adormida per l'esquizofrènia. Vull tenir més paraules al vocabulari però no hi ha manera d'estudiar. Sóc tan mandrós... . Espero que en un "futur" la meva disciplina es descobreixi, encara que em fa fàstic pensar en el tòpic social que representa aquesta manera de succeïr les hores... . Potser ho puc fer segons el meu criteri, no vull estar podrit.
Ara sona "Jartos d'aguantá", de Reincidentes. La seva més típica cançó. Diuen que no miren enrere. Ara mateix estic massa "filosòfic" i empassinat en l'absurd per comprendre'ls.
Un bon cony. Això és el que necessito. Per animar-me. S'amaguen darrere les parets de la ciutat, i sota pantalons ben apretats. Potser el meu boig desig sexual ve d'això, que fa temps que no tasto. O potser em convindria sortir amb una tia, per motius de comprensió i anàlisi d'aquest món tan patèticament desbordat de merda i de calúmnia satisfeta per ànim de criticar més que per arreglar.
Alguna s'ofereix, Déu? Potser una puta? Perque em vingui el seu amo a fotre'm una pallissa i acabar plè de doloroses ferides o a matar-me? És ionqui, vostè, Senyor dels cels i dels núvols que com llençols sinuosos no ens protegeixen de res? Així doncs, no el comprenc, mai he sigut un ionqui. I vostè ben sabrà que l'experiència ens dóna consciència del que som i poden ser els altres.
Estimada, un altre tè? Tens son d'aquella que fa entrar els raigs de sol a través dels vidres de la terrassa? Jo no. Jo només vull morbositat. Però sense riscos, que quedi clar...