La claror avança la foscor en aquesta nit de nadal

Un relat de: llacuna
Ja et tinc mig oblidat, però la feina no està acabada, sí que està però, de camí, els records ara ja són desagradables: males cares, indiferències, desitjos d’absorbir atenció, sobretot això, tot plegat brossa, però de difícil degradació.
No és que hagi oblidat la teva capacitat de fer màgia amb el to de veu i les paraules, però sé que al darrere només hi podria haver un interès fred i estudiat com el projecte d’una edificació grisa, ni un punt de calidesa o de confiança.

Així doncs et deixo, et deixo en el baül de l’oblit, ple de pols i que les aranyes t’amanyaguin, que passin els anys i que el baül es perdi, perquè és un pes que ja no em puc permetre.

Comentaris

  • Dona la impresió[Ofensiu]

    d'una decisió valenta.

    Quan una situació es converteix en un pes que no ens deixa viure com a persones, millor desfer-se'n.