LA CARTA DE LA MISSA

La Missa es una nena lapona, ells en diuen samis. Els samis en la seva llengua
vol dir pobladors. La Missa viu amb els seus pares en Lars i la Karin , junt als
seus germans Iussi i Karl. La seva casa es de fusta , al paralel 70, es a dir on
comença el Cercle Polar Artic. També tenen una “kota” que es una tenda de
pell de re, on solen passar-hi estones al costat mes ben dit a la bora del foc central.

Aquest any la Missa que ja te sis anys amb l´ajuda del seu germá Iussi ha
escrit una carta Joulupukin , es a dir al Pare Nadal, una carta en la que demana,
apart de moltes joguines pau a la terra. A la tele esta acostumada a veure parlar
de guerres i pensa que si fos ella estaria molt trista i no vol pels nens del mon
tanta maldat.

El que no sap, es que al Cercle Polar Àrtic el pare Nadal ha set segrestat.
Al país de les Aurores Boreals també ha arribat el mal. Uns malfactors que
demanen diners per deixar-lo anar ,el tenen segrestat en una cabana, a tocar
Korvantunturi Fell. La policia de Rovaniemi es posa en marxa, amb la ajuda
dels lapons i els seus trineus de huskys , ells son bons rastrejadors, van en busca
del Pare Nadal. El sami mes vell i mes experimentat darrera un bedoll, li
sembla entreveure unes marques d´esquis de moto de neu.

La policia es posa en marxa i si, a la llunyania entreveuen malgrat la poca
claror, ja que el sol sembla tenir por i sols unes dues hores es deixa veure, una
mica de fum i una cabana. Sense fer soroll amb les seves raquetes de neu es
posen en marxa. I si amb molt de compte assalten la cabana, els raptors creien
que no els trobarien, mes no contaven amb la saviesa del poble sami acostumats
a estar a 30 graus sota zero , i a seguir les petjades dels remats de rens o dels
animals depredadors. I alliberen al Pare Nadal i als captors els porten a la presó
on passaran llargs anys.

Volien segrestar el Nadal, una cosa molt greu. Infinitat d’infants no tindrien
joguines, entre ells la Missa, que no es va assabentar de res.

El dia vint-i-quatre de Desembre la Missa troba els seus joguets i corre també
ràpid cap al televisor. En aquell moment feien les noticies i va veure que les
guerres encara continuaven. Va dir a la seva família. Hauria estat mes contenta
de no trobar joguines i que en el Mon i regnes la Pau. Quan serà tot això pare ?

En Lars amb llàgrimes als ulls li diu, nena el que demanaves no es cosa pel
Para Nadal, es cosa de la gent gran i poderosa i aquets per desgracia no atenen
cartes de nene