LA BUTLLETA DE LOTERIA.

Un relat de: PERLA DE VELLUT

LA BUTLLETA DE LOTERIA


Com hi havia passat tot el matí, pendent de com vendre un quadre que m’havia ofert un amic, anomenat el Josep, que era tan bo i més, ja estava passant ànsies; així que vaig decidir descansar una estona, després de quatre hores llargues, intentant-lo, carrer per carrer sense aconseguir-ho.
Després quan em vaig adonar ja eren les sis i escaig de la vesprada, plovisquejava, i em veia a ulls vius, quan de sobte sonà el telèfon, així que no sabia qui podria ser. El vaig agarrar com més prompte millor, suposant que pogués ser algun amic meu. Em vaig equivocar, perquè em cridava el videoclub de Marcs Ibáñez, el qual volia saber si aquella cinta que hi havia llogat, la podia portar aquella mateixa vesprada, perquè ja la necessitaven precís. El divendres de la setmana anterior hi havia anat a traure-la i des d’aleshores l’havia gaudit gustosament.
Quan estava a punt d’eixir de casa, la meua germana la Matilde, volia que li comprés de la farmàcia una faixa d’un color no massa pujat, concretament d’un matís roig clar. Mentre m’explicava això del color, i com notava un poquet d’humitat al llindar de la casa, vaig decidir posar-me una jaqueta.
Quan vaig aplegar al carrer Sant Vicent, vaig saludar l’Enric, aquell amic, amb qui la joventut l’havien passat junts.
En aquells minuts, parlant, parlant, em va comentar, que l’amiga del seu oncle en Lluís, amb la qual aquell mateix matí, li havia dit com a consell, que comprés una butlleta de loteria que quasi tot el poble hi havia comprat. Tal volta la intuïció de la gent era insistir en aquell número tan especial, ja que era una terminació molt desitjable.
Hom pot pensar que dues possibilitats, li vaig dir a aquest amic, que la comprés o que no la comprés, perquè tots estan dins. Indiscutible, no s’ho val pensar-ho més. La decisió és teua, em va contestar l’Enric. Per un moment vaig pensar: “Faré tard al videoclub, però de totes maneres, si li feia més conversa, no me’l podria llevar del damunt”.
Vaig valorar la proposta, així que vaig continuar fins al videoclub..., el qual encara em faltaven alguns minuts més.
Sabia que a les vuit i mitja l’establiment públic de la loteria tancava les portes, però quan em vaig adonar ja eren les vuit i deu, aleshores, em vaig quedar esbalaït. Anava quasi corrents per la vorera, anava massa precipitat per a poder aplegar a temps a comprar aquella butlleta de loteria tan miraculosa que l’Enric em va animar.
Què em va passar? No sé ni com! Quasi res! Quan estava a punt de travessar el carrer Joan Moreno, una moto se’m va posar al damunt del meu peu esquerre i me’l va espatllar. Tot va esdevenir en un segon, almenys així em va semblar a mi.
Al meu crit van acudir xiquets, xiquetes, homes i fins i tot el policia, els quals estaven sorpresos que entre tots volien agarrar-me, mentrestant dos homes en portaren a la farmàcia, per a veure que podien fer-me per a reanimar-me. De seguida el farmacèutic em va mirar el peu, que estava fet malbé i després em portaren a l’hospital més prop.
Efectivament, no vaig poder vendre el quadre que el Josep, ni comprar aquella butlleta de loteria que em va aconsellar aquest amic meu.
Però com encara no hi havia vingut el sorteig; a la millor, podria al següent dia, cosa que jo no tenia al meu abast, per la situació en què em trobava.
De moment, açò estic escrivint-lo a ma casa amb el peu esquerre enguixat i esperant que la meua germana la Matilde porte a casa dues butlletes del número en qüestió.
Pràcticament, tota la meua família està esperant amb impaciència el dia del sorteig i per menys de cinc cèntims enramparia a qualsevol que pretens fer roïnes amenaces en la meua vida.
Ja és divendres i són les vuit de la vesprada i des del dimarts passat estic esperant que em faça una visita l’Enric.
Res més lamentaria que el número de loteria que em va aconsellar ell, no toqués. Ja passaren tres dies més, com corre el temps!, i va aplegar el dia del sorteig, en el qual tot el poble estava pendent i amb il·lusió. Sens dubte que al llarg de tot el matí, tots estaven amb ànsia per saber quin número era el de la grossa. El proclamaren..., no ens va eixir amb el número que hi havíem comprat, quasi tot el poble, però sí amb el segon de la relació. Sorpresa!
La qüestió fou alguna cosa interessant. La il·lusió ens va acompanyar en certa manera. Doncs tenir en el cor aqueixa esperança, fou meravellosa.
Quan ja hi havia passat una hora i escaig es va presentar en la meua casa l’Enric i va fer-me una vista i jo li ho vaig agrair molt. Van estar una estona xerrant.













Comentaris

  • Comentari[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 03-11-2022 | Valoració: 10

    Relat molt interessant. Cal llegir-lo tranquilament i assaborir-ho. Jo dues vegades. Gràcies pel teu comentari al meu Relat sobre Placidesa.
    Cordialment,

  • Butlleta[Ofensiu]
    MariaM | 01-11-2022 | Valoració: 10

    Molt ocupat per la venda del quadre, per tornar la cinta, pel teu peu (amb raó), per la butlleta, però i de la faixa de la Matilde, qué?
    L'Amistat, el millor!
    Gràcies pels teus comentaris.
    Ens seguirem.
    Una abraçada.
    MariaM

  • Comentari[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 25-10-2022 | Valoració: 10

    Molt bon Relat.... Sensiblement humà. Felicitats.
    Gràcies, PERLA DE VELLUT, pel teu comentari i informació, al meu Relat sobre ACCEPTAR.
    Molt cordialment,

  • La il·lusió[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-10-2022 | Valoració: 10

    Que no es perdi mai la il·lusió, les ganes de viure, les ganes de desitjar la sort de la loteria, de viure el present i gaudir-lo tant com es pugui! Un relat molt entranyable iproper. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Agraïment[Ofensiu]
    Marina i punt | 18-10-2022

    Gràcies, un cop més, pels teus comentaris tan motivadors. Contenta que t'agradin.
    Efectivament, el teu darrer relat ja està llegit i comentat, un plaer, com sempre.

    Salutacions

    Marina

  • Comentari[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 18-10-2022 | Valoració: 10

    Llegit de nou. Molt interessant.
    Agraeixo el teu comentari sobre Intuïció.
    I també els teus bons consells.
    Salutacions,

  • Loteria poètica [Ofensiu]
    Nil | 16-10-2022

    Com t'he he dit sempre em costa seguir-te quan no escrius poesia!, És com si jo ara em poses a escriure poesia eròtica heterosexual...Però tot i així té n'en surts prou bé. Però t'ho torno a dir... Ets ets un dels meus preferits a Relats en català dins la categoria de poesia... Explora aquesta vesant, treu-n'he profit!, no et perdis per dreceres que no mariden amb el teu enorme potencial de creació poètica! En definitiva et diré que si algun dia et toca la loteria serà a través de la teva sensual, amorosa i sobretot excelsa poesia que de bon començament ens ha comprès a tots. Nil

  • Els somnis[Ofensiu]
    aleshores | 16-10-2022

    Les entel·lèquies tenen conseqüències, creure de totes totes que un número et tocarà et pot deixar el peu enguixat. Però, potser són necessàries en el nostre dia a dia!

  • molt maco i molt interesant![Ofensiu]
    Noia Targarina | 15-10-2022 | Valoració: 10

    Bona vesprada Perla de Vellut,

    Molt maco el relat, m' agradat molt llegir-lo!

    Que va tocar el número de la loteria?

    No sé si va tocar o no?

    La veritat és que està molt bent explicat el relat, i l' he seguit i m' ha agradat molt !

    com sempre són uns relats molts bonics , espero llegir-ne el pròxim relat!

    M' agradarà molt llegir-lo!

    Una abraçada

    Noia Targarina

  • Comentari[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 15-10-2022 | Valoració: 10

    Molt bon Relat. Molt interessant. Ben explicat.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre AutoConfiança.
    Molt cordialment,

  • Quin embolic...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 13-10-2022 | Valoració: 10

    entre el quadre, l'accident, la farmàcia, el número de lotería... M'ho he passat bé però, la il.lusió mai s'ha de perdre.

    Bon relat Rafael !!!. i molt entretingut.

    Cordialment.

    Rosa.

  • Bingooo[Ofensiu]
    Miquel Seguí Cases | 13-10-2022 | Valoració: 10

    Enhorabona Perla!
    Jo trop que es bo somiar, si un sommia esta més aprop de fer se realitat!
    Tots hem de lluitar pels nostres somnis!
    Moltes gràcies per delaitarnos amb la teva saviesa i les teves paraules!

  • Bingooo[Ofensiu]
    Miquel Seguí Cases | 13-10-2022 | Valoració: 10

    Enhorabona Perla!
    Jo trop que es bo somiar, si un sommia esta més aprop de fer se realitat!
    Tots hem de lluitar pels nostres somnis!
    Moltes gràcies per delaitarnos amb la teva saviesa i les teves paraules!

  • il:lussió[Ofensiu]
    Atlantis | 12-10-2022

    Tenia un amic que els dies abans de Nadal somiava amb la loteria. Mai li va tocar però ell deia que li agradava somiar...M'hi has fet pensar...
    Un relat distret i una mica embolicat.

  • Relat divertit[Ofensiu]
    helenabonals | 12-10-2022

    Això d'estar tan convençut que tocarà, com amb la loteria de Sort, em sembla poc realista. Però d'il·lusió també se'n viu! I el teu relat acaba bé malgrat tot.
    Això de votar tots el mateix és el que fem a la feina per Nadal, de totes maneres, i per si de cas.

  • Quina història![Ofensiu]
    Prou bé | 12-10-2022

    Molt distret i gairebé he quedat fatigada com el protagonista, amb tant amunt i avall! Sort que cap moto m'ha aixefat el peu! Faig una mica de broma d'acord amb el relat tan simpàtic que has descrit! Però... Vau tocar algun caleró de la rifa? Això del segon de la llista vol dir que sí?

    AMB total cordialitat

  • Bé està si bé acaba[Ofensiu]
    Marina i punt | 11-10-2022

    Ostres quin home més enfeinat! Gairebé que m'he atabalat només d'imaginar-me la situació tot i que també m'ha resultat simpàtica la manera d'explicar-la. Bonica sorpresa final.

    Molt generós amb la valoració del meu darrer relat, molt agraïda i contenta que t'agradi.

    Salutacions

    Marina

  • Era el sorteig de Nadal ?. [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 11-10-2022 | Valoració: 10

    Doncs ja tens quasi un conte de Nadal.

    tribuna@guimera.info

    És un recurs clàssic, la loteria, l'O.N.C.E , l'Euromilions ....

    Que hi però, més clàssic que el Nadal ?

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de PERLA DE VELLUT

PERLA DE VELLUT

120 Relats

2176 Comentaris

83835 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Soc Rafael Molero Cruz. Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos (Màlaga), el dia 22 d'agost de 1953.
Vaig estudiar tècnic administratiu i batxillerat superior en Sevilla.
Em vaig presentar a oposicions com a Auxiliar de classificació i repartiment i vaig aprovar, sent la meua destinació a Vilanova de Castelló (València), en la qual he estat treballant com a carter trenta-vuit anys de servei. Actualment, estic jubilat des de l'any 2013.
Em dedique, en l'actualitat a llegir alguns llibres i d'obres poètiques, de diferents autors.
També a escriure i compondre poesies, que és la meua afecció favorita.
He obtingut premis literaris en valencià a Vilanova de Castelló, en els anys 1984, 1986 i 2003.
Actualment visc en el poble de Manuel, prop d'aquell.

llamprmc@gmail.com


Rafael