L´HERÈNCIA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Si us dic que la mort de l'oncle Bonifaci ho va capgirar tot segurament no em creureu. Jo vivia feliçment als baixos de la casa, mai em faltava menjar ni beure, suposo que ho creureu.

El dia era rúfol, quan un cotxe ple a vessar es va aturar davant de la casa d'en Bonifaci. En va sortir un home i una dona relativament joves i dos nens que al veure’ls ja vaig intuir que eren de la pell del diable. També en va baixar una cosa peluda petita i rodona que feia lladrucs esquerdats.

-          Que guaiii !, va deixar anar la mare, m'entres es posava al cap unes ulleres de sol, que jo ja vaig pensar perquè les duia posades, si estava tot ennuvolat.

El pare  contesta, ja ho havies vist un altre cop, el dia de l’enterrament, però com que ploraves com una magdalena, i tot per quedar bé, doncs al vell  sols l´havies vist dues vegades, ja em diràs com deia el poeta- Les teves llàgrimes no et van deixar veure les estrelles.

-          Estrelles digué  la mare, quines estrelles i agafa les claus del seu marit i entra a la casa que va fer un raaaac!, com si no haguessin obert la porta de molt abans.

Jo que soc un xic tafanera vaig veure hi entraven mobles i embalums uns d´un camió que deia “MUDANZAS”no feia gaire i van fer molt xivarri.

Llavors la mainada es varen fixar en mi,

-          Mira mare cridaven si és apedaçada, que guapa. Apali la nena em va agafar a coll, m´entres jo deixava anar un marramiauuuu!

De llavors ençà em vesteixen amb els vestits de la nina, que faig una fila, el gos em borda i jo una pobra gateta que era lliure, m'he convertit en la seva esclava. I tot per la remaleïda mort del vell i per deixar en herència una casa del poble després de la Pandèmia.

Moltes vegades els sento dir, que bé estem aquí i no a Terrassa, i jo els miro i em dic que també estava molt bé abans de la mort i l´herència del vell. Ho diu i pensa una gata calicó que moltes vegades pensa inclús a fugir lluny.

Comentaris

  • Calicó.[Ofensiu]
    SrGarcia | 05-11-2021

    El canvi d'amos d'una casa sempre comporta molts enrenous.
    El relat comença sent costumista i satíric, per acabar amb la sorpresa del personatge inesperat.
    Mai havia sentit la paraula "calicó", suposo que es refereix al color del pèl de la gata, com si fos un teixit.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

423 Relats

1424 Comentaris

274675 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.