L´ESCOLA DE LA LAPONIA

Aquell fred i gelat dia de febrer, la Nora es va dir que era de ximples que en aquell poblet d'un fiord de Noruega, precisament avui que la neu queia fent una capa espessa i demà la previsió era quasi igual i ni es veia un pas l´inspectora d'ensenyança vingués precisament a la seva escola.

S´ ha de ser beneit per desafiar un dia així, podia esperar uns quants mesos quan la neu es fon i tot és mes faci'l i planer de venir, inclús els seus ànims també serien millors. Ara d'una dona d'Oslo es pot esperar tot, aquí a Kiruna són figues d ´un altre paner, els samis som diferents.

Fet i fet, es va anar enrabiant i com que la visita era programada per l´endemà i no volia quedar malament davant de la superior, va idear un pla. Per Odi !, que els meus nanos seran els més ben preparats de Noruega i de tota la Lapònia, com a bona lapona que ho faré!

L´endemà la tempesta continuava i el tot terreny d'Oslo va tenir penes i treballs a arribar al poblet. Els huskys varen cridar tots, ja que en dies així tothom estava dins casa i no es veia ni i un re pul·lulant pels carrers i menys persones, que no són ases els de la Lapònia.

La noia jove va quedar contentíssima, tots els nens de la classe de la Nora varen saber les preguntes corresponents. Els de la classe d en Lars l´altre professor ja no va anar tan bé.

En marxar la inspectora en Lars li va preguntar a la Nora.

- Com ho fas perquè tots els nanos ho sàpiguen tot?
- Doncs molt faci'l, els vaig dir que tots aixequessin les mans , el que sàpigues la resposta ho fes amb la dreta i el que no amb l´esquerra.

- Jo solament doncs preguntava els que tenien aixecat els de la dreta Lars, som samis, però no rucs!, penso jo.
M´entres a fora la neu anava queien lentament embolcalla'n tot amb un mantell blanc, es varen dir que la noia, no tindria gaire bon viatge fins a Oslo, i es posaren a riure.