JUSTÍCIA DIVINA?

Que bonic és l’esport! (em refereixo irònicament al federat), l’escolar diria que és una altra cosa.
En el basquet les situacions no són tan dures, potser. Ja desprès de molts anys de veure partits vaig aconseguir estar callat i aplaudir només algunes jugades de mèrit. Rememoro al professor clarivident que fent esport escolar feia que sorgissin els valors autèntics de l’esport.
Aquesta competitivitat desenfrenada ens abdueix i ens mata alhora.
He vist que, guanyant ja de molt, enardir un jugador per a que fes encara una cistella més als darrers segons, he estat a punt de fotre li una santa ostia sense motiu a un pare de l’altre equip, tot i ser diríem un “moderat”.
Decididament l’esport federat no es formatiu o ho és en el sentit que vol el sistema: competitivitat a tot hora i moment.

Relat original amb pla B i pernil...
M'agrada.
MariaM

Un relat ben divertit. Jo tampoc entenc els voluntaris que fan d'àrbitres. Els que estan al mig d'una batussa sempre en surten malparats. Al final un gir en el guió ens fa somriure i ens imaginem molt bé el protagonista quan fuig amb el pernil. Felicitacions i sort!

Gracies pels teus comentaris.

Ja està emès el vot

Salutacions

M'ha semblat un text divertit tot i que el final, li ha tocat el pernil o...?, sigui com sigui, toca córrer de valent!

Salutacions

Bona vesprada, Ness: Gràcies per la teua opinió sobre el meu relat: Desesperació. On em dius que és Colpidor. És un poema que em va eixir així, profundament en el meu cor. Aquest text que t'envie és així i és veritat, em va fer compondre el poema Desesperació.

RESEU PEL MEU NEBOT




Hola a tots i a totes, per primera vegada vos demane amb fervor, que ens ajudeu a resar pel fill d’un nebot meu, que li diuen Hugo Molero. Viuen a Nova York i té dotze anys i fa uns quants anys que està lluitant amb un càncer d'os en una cama i ja li llevaren l'os perquè tenia una placa de metall, però al final el pròxim dia u del dijous que ve li la tallaran i damunt té metàstasi en els pulmons i estem sobresaltats. Necessitem molta oració, és l'únic que pugueu demanar per Hugo Molero. Ell sap com està i pateix molt.
Gràcies a tots i totes i esperem que reseu molt.

I va acabar bé, perquè la justícia fou divina i se'n va emportar el pernill. Bona sort va haver de guanyar el partit. Amb un final amé i entretingut.
En tinc un nou poema, que pot interessar-te, quan pugues i tingues temps. Fa temps que no m'has comentat. Gràcies.
Que tingues sort i et vaja bé.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

Només falta que després de tants aldarulls es quedi sense pernil. Un relat amb un discurs real i un final divertit .

Molt original.

Salutacions i sort.

Rosa.

... a l'àrbrite! Un relat que amb imaginació descriu una situació molt real: la violència al futbol, la violència dels espectadors.
Sort
Amb total cordialitat

Maleïda feina!!! Menys mal que li ha tocat el pernil!!!

M'ha fet somriure.

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Gràcies per participar.

Comissió XIII Concurs ARC de microrelats