Jo, l'única testimoni de la meva destrucció i creació

No vull que res em condicioni, com si acabés de caure en un lloc meravellós i només em vinguessin ganes de parlar de les coses meravelloses que hi veig, sense cap cadena que em lligui a aquell conflicte a aquell altre, que els conflictes només siguin imaginacions. Qui sap res dels meus conflictes? Tret de dos o tres persones que ni hi pensen, només jo els dono vida, és tan poc en aquest món que es poden dissoldre amb un silenci llarg. Que la meva ment només l’ocupi el lloc on sóc ara, potser en un prat verd sota un sol immens on el meu cos pot tornar-se de pell calenta com la del meu gos que ja porta unes hores al sol. Com acabada de néixer, amb les intencions sanes, com si no hi hagués res, sense tenir cap record ni referència de què cal fer, només allò que em vingui de gust. Amb totes les forces, amb tota la voluntat, així em vull veure.