Jardiners

avança
ni que sigui amb l'engany
en el sagrat moment de la resposta vera
o millor encara, de nit,
provador de vestits d'altres ciències tel·lúriques.

Salut, a.!

M'encanta la ironia que destil•len els teus relats i envejo el teu domini de les metàfores.
Et felicito; tens estil i això no és cosa que pugui dir-se de qualsevol.

Ostres, quin tros de relat, quina detallada profilaxi literària i quin domini dels espais que ens demostres en aquest escrit, curt i precís que desborda qualsevol pot de confitura. No està feta de petiteses la teva prosa poètica Sílvia, i això ja hi saps, però ens fas veure mons microscòpics que els altres no podríem gaudir si no fos per les teves paraules, que jo vaig llegint lentament, amb ritme pausat, i gaudint cada mot en el seu context, en el que jo imagino que tu vols fe-nos veure o viure.

Barret mestre dels mons apart.

Ferran

El títol descocnerta una mica. Més nble sembla el tractament de botànic, ofici acadèmic, que el de la humil tot i que certament molt lluïda tasca del jardiner, ofici dels d'ofici de tota la vida.
és clar que avancem en el relat, gaudint de cada frase i de cada gir insospitat i dels mots que de cop ens salten inadvertits i ens il·luminen un panorama que no és l'usual i que per això ens omple la curiositat i ens gratifica els sentits.
Avancem, doncs, per saber què fan aquests botànics de nit.
I qui els podria retreure algun vici secret, una mica indigne, en aquests amants dels sol i la serena?
Jo tampoc.
Una abraçada,
franz

Potser és de tan acostumada com estàs al microscopi que pots fer aquestes descripcions tan acurades de totes les coses, tan allunyades de les que fem la resta dels mortals. Aquí descrius el departament de botànica amb minuciositat, amb un domini del llenguatge que deixa el lector bocabadat i que quan el pobre lector pot reaccionar s’adona de tot el que li queda per aprendre... Aquí és el departament de botànica, però tota la posada en escena de l’escola, lloc clos, curull de llum i d’ombres, de l’edifici, de la cripta, del terrat... d’aquest lloc on hi viuen poetes voladors i nois amb ulls oblics sens parpelles, on hi fa classes sir Last... Tot aquest text llarg em sembla una autèntica meravella, una de les millors, per no dir la millor, que he llegit darrerament. Triïs el trosset que triïs, tots són una festa per als sentits, tots enamoren al lector i, com en el meu cas, el lector no pot evitar sentir una enveja sana perquè sap que només els tocats pels déus podran descriure les coses més impensables amb tanta majestuositat. La meva admiració,

això de la cafeïna és un problema, en realitat, i ho faig perquè prenc força medicació que m'adorm, i no és compatible amb la cafeïna, però si et ve de gust alegrate'n: avui he descobert el secret del tallat i la mesura, em fa estar més relaxat i content pel canvi. No t'hi preocupis. Si que tinc un passat fosquet, per això mateix em costa superar les coses del dia a dia, però hi ha solució. Avui puc dir que m'ho estic currant força, no he pogut dormir per dues coca-coles a la nit, però estic pràcticament segur que he fet un descobriment que em donarà molta força. Com que m'has comentat amb confiança, que m'agrada, doncs així mateix t'ho dic, espero que t'agradi a tu també; la meva iaia sempre em diu que tot perfecte és impossible, cosa certa, però el gaudi de la vida crec que consisteix en això: si una cosa no va bé, la moderes i tens més felicitat. I que tinguis un gran dia, tu, també, Silvia!


Sergi


Sergi

Oh, Sílvia com he gaudit endinsant-me en el teu departament de botànica, és fantàstica la vida que li dones a la descripció. Hi ha vida, i tant, però tu furgues més endins encara i ens regales un curtmetratge en que es barreja el surrealismes i lo quotidià, aconsegueixes que ens oblidem que estem llegint per entrar en aquest petit món que ens has creat.
M'encanta la teva prosa, m'abstreu i em transporta a móns mai imaginats.

Saps, estic fent un Potsgrau Sènior a la UDL , aquest curs estic fent les pràctiques d'Ecòlogia a Agrònoms i ves per on, en llegir aquest relat he gaudit recordant la il.lusió que em transmeten els professors, per l'amor que tenen a la natura.

Una abraçada plena de vida
Núria

Ets feta de molta saviesa calculadora d'espècies suposo. Bé, ets feta, millor dit, la vida t'hi ha dut. Segueixo tenint el dubte de si t'hi diverteixes, suposo que si, com qualsevol a qui li agrada treure ferro i se sent il.luminat/da pels càlculs i l'experiència de tendir a la pròpia llibertat, no és així?


Sergi

Em sento embolicat en una teranyina de lletres que formen les teves
poesies o relats i que es tenen que gaudir cada una com les gotes
de rosada al mati.

Felicitats

Josep

I que semblen éssers humans, plens de vitalitat comunicativa, parlant, com si fossin la tieta falguera, el nebot càctus o l'avi poniol. És una meravella aquesta sèrie de relats biològics. Es podrien unificar en un mega relat. Crec que estimes la biologia i ho veig com qui parla dels seus amics, dels seus éssers estimats. M'encanta la sensació que desprèn aquest relat, aquesta sèrie de relats. Una abraçada.

Aleix

Sí, xicona, aquella frase que tanca l'escrit: "Mai, cap de nosaltres". I el punt final. Finalísssim!!!
I em quede esperant els comentaris filosòfics dels joves botànics, i si l'entrepà de formatge els ha sentat bé, i si alguna espurna d'amor i sexe s'escampa al cultiu de les mosquetes, entremig les plantes, aprofitant la foscor de la nit, el verd dels ulls...
Perquè tot el relat és sensual. O mi m'ho sembla.

Com sempre ens introdueixes en ambients tancats que descrius a la perfecció, no per la precissió de les descripcions si no més aviat per la creació de l'atmosfera. L'ús de paraules "tècniques" ajuda sens dubte al bastiment d''aquest món (imaginat en la teva ment). No és important saber o imaginar-se vagament que són les drosòfiles. El que compta és ser allà sense gaire esforç de la imaginació i això, benvolguda Allan, només ho he trobat en la teva prosa, perlada de frases brillants com aquesta:

"Disseccionen tiges i esbandeixen cicles vitals amb dits de pianista i ulls de color verd pàl•lid de beina de pesolera"

Chapeau!

Una abraçada!