Jardiners

Un relat de: allan lee



El departament de botànica és obert tota la nit. Els botànics del planter són joves, professionals, introvertits. Disseccionen tiges i esbandeixen cicles vitals amb dits de pianista i ulls de color verd pàl•lid de beina de pesolera. Entrar a les seves instal•lacions és fer-ho en un temple. Són nets, pacients, elegants com oliveres. Els exàmens de pràctiques – recipients rectangulars de plàstic blanc, lupes bifocals, llibre de classificació, llums intensament blanques- sovint són amenitzats amb musica clàssica, que detesto, sense pal•liatius. La musica clàssica i els exàmens. Esplèndids comunicadors a les aules, durant les proves cauen en un mutisme que ratlla l’autisme unidireccional; si per mala sort se’ns troba intercanviant una paraula o un gargot, ens veiem expulsats del regne vegetal, adscrits al passadís purgatori, sense opció a una repesca fins a final de curs, o ad calendas gregas, perquè fer trampa als exàmens d’aquest departament no és que estigui prohibit, que sí que ho està, és que resulta una transgressió a les lleis mendelianes, a l’honor, a l’elegància formal i a la clorofil•la, i el professor queda tocat, decebut, estressat i en estat d’eclosió sobtada per espores vibràtils i manca d’oxigen puntual, o sigui tot trist, com si alguna cosa molt estimada se li trenqués per dins. I ningú vol ser culpable d’aquesta pena, però a vegades no hi ha més remei, quan ens passem més tardes jugant al parxís i bevent anís del mono que no pas de cara als apunts. Ara, a les nits, és tota una altra cosa. Els botànics tanquen els terraris de cactus, l’aixeta que alimenta la basseta dels nenúfars, reparteixen Drosòfiles mutants, o sia mosquetes de colors, per alimentar les carnívores, - no tan espectaculars com hom podria pensar- reguen amorosament els brots de qualque cosa que els hi creix a les torretes, acaben de fer la ronda per l’hortet i s’instal•len cansats i satisfets a un quarto innominat, on campen estris desmuntats, plantes seques, llibrots vells i varies butaques innocents cobertes de mantes i coixins. I una nevereta que refreda com un dimoni, plena de cava brut nature i de cervesa sense alcohol, puafs. Es fan pujar uns entrepans de formatge planxat del bar-cripta i allà s’estan, escoltant musica de RAC105 i parlant de filosofia, perquè després de la flora el que més els entusiasma és la filosofia, a aquests joves fibrats amants del sol i la serena. Durant hores arreglen el seu planeta verd i es capfiquen en la bellesa de les diatomees del Pacífic i fins arriben a lliurar-se, en hores de matinada claustral, a karaokes improvisats i indignes. Però l’aroma de gardènies que impregna aquelles hores el departament pot absoldre’ls, penso, de part de responsabilitat. Hi ha aromes que trastoquen als cicindèlids i hi ha pèrdues de visió momentànies que qualsevol himenòpter pot sofrir, i els botànics són grans i esplèndids, però empelts al cap i a la fi. I només el Gran Jardiner tindria dret a reprotxar-los qualque falta vestigial, als marges de la seva cel•lulosa primordial i brillantíssima. Mai, cap de nosaltres.

Comentaris

  • Cargolsalalluna | 01-04-2012

    avança
    ni que sigui amb l'engany
    en el sagrat moment de la resposta vera
    o millor encara, de nit,
    provador de vestits d'altres ciències tel·lúriques.

    Salut, a.!

  • De plantes i d'altres herbes[Ofensiu]
    Joan Delgado | 28-12-2011 | Valoració: 10

    M'encanta la ironia que destil•len els teus relats i envejo el teu domini de les metàfores.
    Et felicito; tens estil i això no és cosa que pugui dir-se de qualsevol.

  • viure en un altre món[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 04-12-2011

    Ostres, quin tros de relat, quina detallada profilaxi literària i quin domini dels espais que ens demostres en aquest escrit, curt i precís que desborda qualsevol pot de confitura. No està feta de petiteses la teva prosa poètica Sílvia, i això ja hi saps, però ens fas veure mons microscòpics que els altres no podríem gaudir si no fos per les teves paraules, que jo vaig llegint lentament, amb ritme pausat, i gaudint cada mot en el seu context, en el que jo imagino que tu vols fe-nos veure o viure.

    Barret mestre dels mons apart.

    Ferran

  • De vicis nocturns[Ofensiu]
    franz appa | 17-10-2011

    El títol descocnerta una mica. Més nble sembla el tractament de botànic, ofici acadèmic, que el de la humil tot i que certament molt lluïda tasca del jardiner, ofici dels d'ofici de tota la vida.
    és clar que avancem en el relat, gaudint de cada frase i de cada gir insospitat i dels mots que de cop ens salten inadvertits i ens il·luminen un panorama que no és l'usual i que per això ens omple la curiositat i ens gratifica els sentits.
    Avancem, doncs, per saber què fan aquests botànics de nit.
    I qui els podria retreure algun vici secret, una mica indigne, en aquests amants dels sol i la serena?
    Jo tampoc.
    Una abraçada,
    franz

  • Descripcions majestuoses[Ofensiu]
    Frèdia | 16-10-2011

    Potser és de tan acostumada com estàs al microscopi que pots fer aquestes descripcions tan acurades de totes les coses, tan allunyades de les que fem la resta dels mortals. Aquí descrius el departament de botànica amb minuciositat, amb un domini del llenguatge que deixa el lector bocabadat i que quan el pobre lector pot reaccionar s’adona de tot el que li queda per aprendre... Aquí és el departament de botànica, però tota la posada en escena de l’escola, lloc clos, curull de llum i d’ombres, de l’edifici, de la cripta, del terrat... d’aquest lloc on hi viuen poetes voladors i nois amb ulls oblics sens parpelles, on hi fa classes sir Last... Tot aquest text llarg em sembla una autèntica meravella, una de les millors, per no dir la millor, que he llegit darrerament. Triïs el trosset que triïs, tots són una festa per als sentits, tots enamoren al lector i, com en el meu cas, el lector no pot evitar sentir una enveja sana perquè sap que només els tocats pels déus podran descriure les coses més impensables amb tanta majestuositat. La meva admiració,

  • Si, Silvia, però...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 13-10-2011 | Valoració: 10

    això de la cafeïna és un problema, en realitat, i ho faig perquè prenc força medicació que m'adorm, i no és compatible amb la cafeïna, però si et ve de gust alegrate'n: avui he descobert el secret del tallat i la mesura, em fa estar més relaxat i content pel canvi. No t'hi preocupis. Si que tinc un passat fosquet, per això mateix em costa superar les coses del dia a dia, però hi ha solució. Avui puc dir que m'ho estic currant força, no he pogut dormir per dues coca-coles a la nit, però estic pràcticament segur que he fet un descobriment que em donarà molta força. Com que m'has comentat amb confiança, que m'agrada, doncs així mateix t'ho dic, espero que t'agradi a tu també; la meva iaia sempre em diu que tot perfecte és impossible, cosa certa, però el gaudi de la vida crec que consisteix en això: si una cosa no va bé, la moderes i tens més felicitat. I que tinguis un gran dia, tu, també, Silvia!


    Sergi


    Sergi

  • M'encanta el gat blanc en mig del jardí![Ofensiu]
    Núria Niubó | 12-10-2011 | Valoració: 10


    Oh, Sílvia com he gaudit endinsant-me en el teu departament de botànica, és fantàstica la vida que li dones a la descripció. Hi ha vida, i tant, però tu furgues més endins encara i ens regales un curtmetratge en que es barreja el surrealismes i lo quotidià, aconsegueixes que ens oblidem que estem llegint per entrar en aquest petit món que ens has creat.
    M'encanta la teva prosa, m'abstreu i em transporta a móns mai imaginats.

    Saps, estic fent un Potsgrau Sènior a la UDL , aquest curs estic fent les pràctiques d'Ecòlogia a Agrònoms i ves per on, en llegir aquest relat he gaudit recordant la il.lusió que em transmeten els professors, per l'amor que tenen a la natura.

    Una abraçada plena de vida
    Núria

  • Qualsevol tipus de clorofil.la som tots, a vegades[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 12-10-2011 | Valoració: 10

    Ets feta de molta saviesa calculadora d'espècies suposo. Bé, ets feta, millor dit, la vida t'hi ha dut. Segueixo tenint el dubte de si t'hi diverteixes, suposo que si, com qualsevol a qui li agrada treure ferro i se sent il.luminat/da pels càlculs i l'experiència de tendir a la pròpia llibertat, no és així?


    Sergi

  • Com sempre[Ofensiu]
    Josep Ventura | 11-10-2011 | Valoració: 10


    Em sento embolicat en una teranyina de lletres que formen les teves
    poesies o relats i que es tenen que gaudir cada una com les gotes
    de rosada al mati.

    Felicitats

    Josep

  • Plantetes que es belluguen[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-10-2011 | Valoració: 10

    I que semblen éssers humans, plens de vitalitat comunicativa, parlant, com si fossin la tieta falguera, el nebot càctus o l'avi poniol. És una meravella aquesta sèrie de relats biològics. Es podrien unificar en un mega relat. Crec que estimes la biologia i ho veig com qui parla dels seus amics, dels seus éssers estimats. M'encanta la sensació que desprèn aquest relat, aquesta sèrie de relats. Una abraçada.

    Aleix

  • M'ha deixat sorprés el final.[Ofensiu]
    rnbonet | 10-10-2011

    Sí, xicona, aquella frase que tanca l'escrit: "Mai, cap de nosaltres". I el punt final. Finalísssim!!!
    I em quede esperant els comentaris filosòfics dels joves botànics, i si l'entrepà de formatge els ha sentat bé, i si alguna espurna d'amor i sexe s'escampa al cultiu de les mosquetes, entremig les plantes, aprofitant la foscor de la nit, el verd dels ulls...
    Perquè tot el relat és sensual. O mi m'ho sembla.

  • Brillant[Ofensiu]
    copernic | 10-10-2011

    Com sempre ens introdueixes en ambients tancats que descrius a la perfecció, no per la precissió de les descripcions si no més aviat per la creació de l'atmosfera. L'ús de paraules "tècniques" ajuda sens dubte al bastiment d''aquest món (imaginat en la teva ment). No és important saber o imaginar-se vagament que són les drosòfiles. El que compta és ser allà sense gaire esforç de la imaginació i això, benvolguda Allan, només ho he trobat en la teva prosa, perlada de frases brillants com aquesta:

    "Disseccionen tiges i esbandeixen cicles vitals amb dits de pianista i ulls de color verd pàl•lid de beina de pesolera"

    Chapeau!

    Una abraçada!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de allan lee

allan lee

47 Relats

594 Comentaris

211730 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em dic allan lee per Geddy Lee, Alan Lee, Edgar Allan Poe ( music, il.lustrador i escriptor respectivament).
També em dic Silvia Armangué Jorba.


allan.armangue(arroba)gmail.com