JARDÍ BOTÀNIC

Un relat de: surina

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Vaig picar el timbre i la Marta em va obrir. Feia dies que no ens veiem i em va convidar a prendre un cafè a casa seva. Vam parlar de la família, dels nens i totes aquelles coses que parlen les dones quan no tenen altre cosa que dir. La conversa m'avorria, així que vaig començar a mirar els llibres que tenia al prestatge. - Si te n'agrada algun te'l pots endur- Em va dir. En vaig agafar un que es deia "Botànica", perquè sempre m'ha agradat la natura.
Al vespre estava sola a casa i vaig començar a llegir aquell llibre que no era un tractat de botànica, si no un recull d'històries eròtiques. Transcriuré la primera:

" La Rosa estava regant el seu jardí botànic quan van trucar a la porta. Era el senyor de la drogueria que li portava tots els productes necessaris per a la neteja de casa seva i també els insecticides i fertilitzants pel seu jardí. El va fer entrar a la cuina i va deixar una gran caixa a sobre de taula. La Rosa li va oferir un cafè i mentre es feia van estar comentant l'eficàcia dels insecticides. Es van prendre el cafè i ella li va voler ensenyar un insecte que es menjava les arrels de les plantes.
Van anar al jardí i van mirar les diferents espècies. Algunes estaven ben pansides. La Rosa va ensopegar amb una pedra i va caure a terra. En Josep la va aixecar i tenint-la entre els seus braços la va estrènyer i la va petonejar. Ella no va tenir temps de reaccionar i quan l'home li va posar les mans als malucs, ja no es va poder resistir al plaer. Es van tirar a terra i entre planta i planta es van anar despullant. Ella va mirar el rellotge, faltaven dues hores perquè tornés el seu marit i es va abandonar als braços d'aquell home fort i apassionat. Feia molts anys que no sentia un plaer tan brutal . Ell li xuclava els pits i el clítoris. Va sentir un orgasme, dos, tres. Per què el seu marit no li feia mai aquelles coses? El temps va passar molt de pressa. Van donar dues o tres tombarelles sobre la gespa. Després ell la va alçar, la va posar sobre la taula i la va penetrar repetidament. Va mirar el rellotge, ja eren les dues. El seu marit estava apunt d'arribar. Es va vestir tan sobtadament que no es va cordar la faldilla. Amb els cabells despentinats i la faldilla torta li va dir adéu al senyor de la drogueria i va entrar a casa seva per la porta de la cuina en el moment que el seu marit ho feia per la porta principal.- Hola.- Li va dir.- Que tenim avui per dinar? Ostres! Què t'ha passat? Estàs molt despentinada- ella l'hi va respondre que havia caigut al jardí. Que no havia tingut temps de fer el dinar, però que gràcies a un fertilitzant molt bo que li havia donat el senyor de la drogueria a partir d'ara estaria molt més relaxada.- Bé no pateixis, demanarem unes pizzes. Ja sé que aquests dies estaves molt nerviosa amb el tema de les plantes - li va dir el seu marit.
En Josep tornava cada setmana a portar el fertilitzant. Així va ser com les plantes van recobrar una gran vida i exuberància i la Rosa també."

Us ha agradat aquest conte? Doncs en aquell llibre n'hi havien deu més. Els explicaré un dia en que tinguem més temps. Ara me'n vaig a veure la Marta. Avui si que tindrem un bon tema de conversa tot comentant el llibre i les nostres experiències personals mentre prenem cafè.


Irene Tironi




Comentaris

  • lectura amena[Ofensiu]
    ANEROL | 21-09-2008 | Valoració: 10

    i gustosa de llegir. Et revifa

  • Una manera original de presentar el relat.[Ofensiu]
    Siset Devesa | 22-08-2008

    Un relat dins d'un altre relat, que destaca pel seu alt voltatge eròtic. La botànica sovint té efectes afrodisíacs.
    Enhorabona ! Ens anirem llegint !

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de surina

surina

24 Relats

98 Comentaris

27233 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
A tots els que em llegiu us vull donar les gràcies i us vull aclarir que la fotografia és de l'arc de sant Martí retratat a través del vidre de la meva finestra. Ha sortit el reflex del llum i la humitat de la pluja.
Us agrada?
.





irene.tironi@hotmail.es