Ja poden dir missa

Un dels fets que sobten més de les revelacions del sumari del cas Pretòria és l'absoluta familiaritat i despreocupació que demostren els acusats en la transcripció de les converses telefòniques entre ells. Confiant en l'absoluta intimitat de la comunicació, sense sospitar que els estan escoltant, els imputats s'esplaien parlant amb total llibertat de comissions, suborns i tràfic d'influències i es permeten, amb la fatxenderia pròpia dels qui sempre han remenat les cireres, de qualificar o desqualificar uns quants polítics que, de ben segur, seran cridats a declarar com a testimonis quan se celebri el judici del cas.

D'aquesta manera Macià Alavedra parla d'"aquest nen" quan es refereix a Artur Mas i un altre dels imputats, no tan conegut com l'anterior, desaconsella tractar amb una regidora d'un dels ajuntaments en els que es varen cometre irregularitats urbanístiques, al·legant que "només l'interessa la política". No s'ha de ser gaire intuïtiu per comprendre el sentit de les paraules d'aquest acusat: la regidora en qüestió no era gaire sensible pel que fa al repartiment de diners allà on sempre recauen totes les sospites, és a dir, en les operacions urbanístiques.

De les transcripcions de les converses no només se'n dedueixen fets delictius, se n'intueixen d'altres i estenen un vel de sospita sobre polítics del govern, de l'oposició i càrrecs municipals. De la transversalitat de les imputacions, difícilment se'n salva ningú. Ja poden anar dient els dirigents dels partits que això són fets aïllats, quan cada vegada se'n coneixen més casos. Ja poden anar pregonant que la majoria de les persones que s'afilien a un partit polític ho fan amb vocació de servei quan contínuament, a través dels mitjans, ens en assabentem que a part de servir al país, aprofiten els seus solars per emplenar-se les butxaques. Ja poden anar defensant-se atacant als qui afirmen que tots els polítics són iguals titllant-los de demagogs. Ja poden dir missa que la impressió general, cada vegada més confirmada, és que, d'amagat, aquests escolans espavilats es beuen tot el vi de la sagristia.