It's All In The Game

Un relat de: gypsy

Voldria morir d'èxtasi
en una dolça abraçada
silenciosa i plena
de les teves foscors amagades.

Il·luminar qualsevol obscuritat
que ciselli ombres en el teus camins
isolats, profunds, conscients
del pas del temps.

I regalar-te el goig i la joia
embolicats en mots passatgers,
d'aparent temporalitat.

Recollir els teus somriures,
dipositar-los en un cabàs,
llançar-los al vent de les tristeses
i amarar l'atmosfera de profunda devoció.

Marxar descalça sense fer remor
i deixar encesa la llum tranquil·la
d'una espelma cremant absent,
aliena a la seva desaparició.


gypsy






Comentaris

  • Xitus | 03-03-2007 | Valoració: 10

    Simplement genial i tendre , Gypsy. Com va tot? Fa tant de temps que ja no escric per aquí...Una forta abraçada, i que ens retrobem aviat.
    Aleix.

  • Amors...[Ofensiu]
    Eskapatòria | 02-03-2007 | Valoració: 10

    ...que vénen i se'n van... però que juguen... i a vegades fan mal... tant de mal que voldries deixar d'existir.
    Però quan es recupera l'amor perdut... flas!!... i li dónes una benvinguda amb aquell somriure interior que no pot observar ningú, però que et fa bategar el cor d'una felicitat d'esperances infinites...

  • jaumesb | 21-02-2007 | Valoració: 10

    la vida ens espera
    ens dóna repós
    pau i amor

  • Un missatge generós i apassionat[Ofensiu]
    Frèdia | 19-02-2007

    com ho és l'amor més pur. Trobo que el poema parla d'una manera d'estimar sense cap artifici ni cap egoisme; una manera d'estimar que ho ofereix tot : "regalar-te el goig i la joia..." i no s'emporta res: "marxar descalça sense fer remor", i la passió porta a voler la mort per tal de perpetuar l'instant de felicitat:"voldria morir d'èxtasi" o "amarar l'atmosfera de profunda devoció", perquè ni la felicitat ni l'amor més pur duren per sempre. Un poema preciós i un plaer immens llegir-te.
    Un petonàs,
    Fredia

  • Tendresa i amor [Ofensiu]
    antoni_5 | 19-02-2007 | Valoració: 10

    quan de tendresa i amor suren del teu vers:
    "voldria morir d'èxtasi
    en una dolça abraçada"
    I ens embolcalles en aquestes paraules
    un grapat de sentiments melodiosos i purs.
    Gracies per un poema tan preciós , petons i una forta abraçada .

  • per sempre....[Ofensiu]
    Noia de vidre | 18-02-2007 | Valoració: 10

    tant dolça i melancòlica, secuestres i atrapes els mots entrelligats a l'ànima....
    Qui no voldria morí així:
    **
    Voldria morir d'èxtasi
    en una dolça abraçada
    silenciosa i plena
    de les teves foscors amagades.
    **
    un plaer llegir-te!! un petonet molt fort

  • En cada paraula...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 18-02-2007 | Valoració: 10

    en cada vers, li has sabut abocar tot l'amor que desprén en conjunt el teu poema. No és gens fàcil acceptar que els sentiments que vivim intensament s'aniran apagant com una espelma, lentament i sense fer soroll. Més dificil és encara quan el fet que resti encesa no depén només de nosaltres sinó del sentiment que haguem pogut inspirar en l'altra persona.
    Preciós, gypsy
    Una abraçada

  • Dubte[Ofensiu]
    El follet de la son | 18-02-2007

    Perquè recollir somriures per acabar llançant-los al vent de la tristesa?

  • En forma[Ofensiu]
    F. Arnau | 17-02-2007 | Valoració: 10

    Veig que segueixes en forma, fent esplèndids poemes.
    Les teues imatges, tan impactants com sempre:
    morir d'èxtasi, il·luminar l'obscuritat, embolicar el goig amb mots..."
    Una autèntica "goçada".
    Fins aviat!

    FRANCESC

  • Mentre escolte Some other time...[Ofensiu]
    l'home d'arena | 17-02-2007

    Et sent xiuxiuejant-lo a l'orella. És com un bes que es deixa tendrament. Un bàlsam, cada paraula una gota, ambrosia, saba, mel de la teua boca, gitanne!
    Me'l diré a l'hora foscant, quan em calga guariment, o somni, o mar, i no en tinga.

    Un bes, llum encoratjadora.

  • tot just ...[Ofensiu]
    manel | 17-02-2007

    ...sortit del forn de RC i me'l trobo, i m'ha captivat la darrera estrofa. La metàfora de l'espelma que il·lumina una amistat o amor, i que poc a poc va morint, segurament sense ser conscient de la pròpia mort. Però és la melodia, el soroll que desprèn, el lloc precís de cada paraula, amb una senzillesa formal que emociona. Una meravella!
    Per cert, no veig la connexió amb el títol de la cançó?
    Tornaré més endavant a buscar-lo.

    Uns petons!
    manel

  • *it's all in the game*[Ofensiu]
    Sol_ixent | 17-02-2007

    ... of love!!!!!!!!!

    aquest poema m'encanta... crec recordar que jo bàsicament he llegit de tu prosa, però la poètica m'agrada més.

    una abraçada... i enhorabona per estar seleccionada pel llibre de Microrelats!


    p.d= la foto de la biografia m'agrada molt, també!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2805 Comentaris

433621 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu