Insignificant i lacònica història de la filosofia. Sòcrates

Un relat de: homenot

Sòcrates va ser considerat pels seus contemporanis com l'home més savi de Grècia. Tanmateix, ell mai no va admetre aquesta afirmació, i s'entestava contínuament a demostrar que ell era un pobre ignorant que cercava la veritat. Quan l'oracle de Delfos el proclamà el pensador hel·lènic més erudit, Sòcrates comença a viatjar per tota la geografia grega, amb la voluntat de trobar algú més docte que ell i mostrar així, el seu gran desconeixement de les veritats del món. A mesura que anava passant per viles i ciutats, un nombre cada cop més gran de filòsofs estoics, cínics, epicuris o pitagòrics volien debatre amb Sòcrates i poder evidenciar davant el poble grec que ells eren els veritables savis.
Cap pensador ni filòsof va poder demostrar ésser més erudit que Sòcrates, i aquest va decidir, un xic desmoralitzat, tornar a Atenes i finalitzar la seva recerca. Quan arribà a la capital grega, el nostre filòsof quedà captivat de la bellesa de Cítria, la jove i gentil esposa de Dionís, el general més reverenciat i lloat de l'exèrcit atenès. Sòcrates començà una romàntica i bonica relació epistolar amb la bella Cítria. Finalment, un vespre que Dionís era a les afores d'Atenes de maniobres militars, Sòcrates va ser convidat per la seva enamorada a la seva cambra. Tanmateix, però, una feixuga tempesta típica de la Mediterrània oriental va forçar la suspensió de les maniobres bèl·liques poc abans de mitjanit, i Dionís tornà a casa molt abans del que estava previst. Quan l'oficial atenès entrà a la seva residència, Sòcrates i la seva estimada eren dins la cambra conjugal, i en sentir el soroll de la porta de l'entrada, quedaren esglaiats i astorats. Dionís pujà decididament les escales que portaven al primer pis, on es trobava l'estança en qüestió, obrí la porta i veié la seva esposa, pàl·lida, pentinant-se nerviosament la llarga i daurada i cabellera. El militar notà quelcom estrany, s'acostà al llit, apartà els llençols i mirà sota el llit. Allí, arraulit hi havia el filòsof atenenc. Dionís, després d'uns segons de desconcert, exclamà amb veu aterradora:
- "Què significa això?"

I Sòcrates, demostrant perquè era l'home més savi del seu temps, respongué:

- "Només sé que no sé res!"


Comentaris

  • final genial![Ofensiu]
    somnis de lluna | 11-04-2010 | Valoració: 9

    De veritat, molt bon joc. De primeres pensava que ho deies seriosament, això de l'aventura... i pensava "si a mi, a classe de filosofia, sempre m'havien dit que Sòcrates era molt i molt lleig". No té res que veure, però sent una dona tan bonica i casada amb Dionís, m'ha xocat. I aleshores el final m'ha esclatat a les mans. Com m'has enredat! hahaha.

    Aquesta gent que reclama rigurositat històrica, quin poc sentit de l'humor. A mi m'encanta la filosofia, qui diu que està morta? Tots filosofem perquè tots ens preguntem coses. Em sembla absurda aquesta postura intel·lectual i en certa manera de menyspreu de les èlits acadèmiques, així clar que, com la religió la gent "comú" no s'interessa per la filosofia.

    Abans de escriure comentaris tan pedants, haurien d'aprendre una mica d'humiltat del gran mestre Sòcrates, que sabia tant que no sabia res, com tu molt bé has retratat, històricament o no, en el teu relat. I així, potser s'evitarien la desfeta de quedar en evidència...

    Ànims i escriu-ne més, que m'encanta la història clàssica. A veure si algun dia ens delectes amb un "gag" sobre la història d'Ariadna, que és una de les meves preferides.

  • Genal![Ofensiu]
    Daniderch | 14-01-2009 | Valoració: 9

    Oficialment m'acabo de declarar fan teu! Es tan genial aquest relat que hauràs de vigilar que no et trobis anònims a casa teva o la meva roba interior sobre el teu llit! Ets un as!

  • El final...[Ofensiu]
    pseudo | 01-08-2006 | Valoració: 10

    És un fart de riure! Molt bó! Si fos estudiant de filo... només sé que no m'atreviria a posar aquest final per molt real que fòs...

  • Massa seriosa[Ofensiu]
    homenot | 11-10-2005

    Si hi ha algun estudiant de filosofia que llegeix el meu relat per aprovar l'assignatura, presenteu-me'l, ha de ser digne de conèixer.

  • Mira, Neret...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 11-10-2005

    Veuràs, Neret, per mi la filosofia és una cosa seriosa com el cristianisme. No m'està bé que s'hi faci entrebarreja de coneixements. La filosofia per molts està ja morta però per mi és un assumpte molt important.

    Si no et creus que és important la dada històrica, ves a una església en plena missa i digues:

    - Maria Magdalena és mare de Jesús!

    Després digues:

    - Ah, així que ho era una tal Maria? No us enfadeu, total m'he equivocat de dona...

    No es poden fer acudits amb les dades històriques!

    Si no (i res de "que no cal, que és obvi") poseu una coletilla tipus "Aquest article no està fet per dades històriques".

    Perquè, si no, algun estudiant de filosofia gandul se us pot prendre seriosament i fins suspendre un examen per culpa de les confusions. Bé, admeto que això que acabo de dir pot sonar a exageració (a mi mateix me'n sona...), però alguns profes de filo van molt en compte en advertir a certs alumnes que no es facin empanades mentals amb filosofies reals i fictícies. Increïble, però passa.

  • fa gràcia[Ofensiu]
    neret | 26-08-2005

    en un parell de relats he vist que et criticaven el poc rigor històric. Es veu que la gent se'ls pren molt seriosament!

    Aquest és dels que trobo estil pasta gansa. L'he trobat molt ben lligat també.

    Felcitats

  • Gràcies per la rectificació[Ofensiu]
    homenot | 09-08-2005

    Si parva licet componere magnis
    Homenot

  • Ah! Ara ho entenc![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 09-08-2005

    Així que el relat tot era una broma!

    I per això, has descuidat els detalls cronològics! Per fer fantasia!

    Ok, accepto la maniobra i enretiro la objecció sobre la cronologia. Tot sia per la fantasia.

    Et posaria ara un 10 a més del 9 anterior, però seria fer trampa no?

    Salut!

    Mentre de la filosofia se'n facin conyes, tindrem vida! Una societat amb bromes sanes és una societat positiva!

  • Ep! Informa't bé.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 09-08-2005 | Valoració: 9

    "un nombre cada cop més gran de filòsofs estoics, cínics, epicuris o pitagòrics volien debatre amb Sòcrates i poder evidenciar davant el poble grec que ells eren els veritables savis.".

    Això és cronològicament desmentible, no sé d'on ho treus. Els pitagòrics d'acord, ja feia temps que existien. Els cínics d'acord, eren del mateix temps que Sòcrates. Però la filosofia estoica i epicurea va ser proclamada més de 75 anys després per Zenó de Citium i Epicur respectivament.

    Es impossible que estoics i epicuris polemitzessin gens amb Sòcrates perquè aleshores epicureisme i estoicisme no existien.

    Dades numèriques: Sòcrates mor el 399 a.C. i Epicur creà l'escola epicurea del Jardí el 306 a.C., ¡¡¡93 anys més tard!!! Hi ha un tros llarg de diferència. La filosofia estoica va ser creada any més any menys al mateix any que la filosofia epicurea.

    Aprecio molt els teus intents, totalment respectables i per mi aprovats, de fer filosofia sense rigurositat cronològica i així de memòria, espontània, tens tot el teu dret (et donc de nota un 9, com pots veure). Ara, no donguis aquestes dades cronològiques falses! Sòcrates xerrant amb epicuris i estoics! Si Brehmien veiés aquesta informació teva! Als epicuris els hauria encantat polemitzar amb Sòcrates però van viure massa tard per això. Si haguessin guanyat o perdut una discussió amb ell ja no ho sé. (Hi ha una llegenda simpàtica que diu que l'única persona que mai va ser derrotada per Sòcrates en una discussió era la seva malhumorada dona Xantipa.).

    Bé, salut.

  • Homenot[Ofensiu]
    Queca | 02-08-2005 | Valoració: 10

    mil i una gràcies per escriure! (d'entrada...)
    Sòcrates... quina figura de la nostra filosofia! Deien els seus deixebles, que per negar-se a cobrar per ensenyar, tot al contrari que els Sofistes, era més pobre que una rata, i que per defensar la Veritat ablsoluta, (veritat relativa per als sofistes), va morir, ja que es va negar a escapar-se quan va ser sentenciat a mort.
    M'ha agradat molt, de debó.
    Tot i que sigui una mica tard... Benvingut!!
    (Más vale tarde que nunca, diuen)
    Molts petons!!!

  • Gràcies, Xavier[Ofensiu]
    homenot | 04-06-2005

    Gràcies pel teu comentari i la teva benvinguda.
    Gerard

  • Xavier Lamarca | 02-06-2005

    T'estrenes amb dos relats breus amb tots els elements dels bons relats. Benvingut i felicitats!

Valoració mitja: 9.4

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: